Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
Adalberó
Cristianisme
Arquebisbe de Reims (969-989).
Hi restaurà la catedral i en reformà el capítol Tingué com a secretari i favorit Gerbert, futur papa Silvestre II A la mort de Lluís V, darrer rei carolingi, Adalberó, amb l’ajut de Gerbert i d’altres membres de la cort, consagrà el duc Hug Capet 987 com a rei de França en lloc de Carles, duc de la Baixa Lorena, com a conseqüència de la pèrdua d’autoritat per part dels carolingis
Antoni Castell
Història del dret
Notari.
Senyor de l’albufera d’Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya-Aragó, cosa que féu que Joan I l’exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s’Albufera
Joan
Cristianisme
Abat de Santa Cecília de Montserrat (~1011-17).
Noble català, abans d’ésser abat havia estudiat a Ripoll Ell i el seu germà, Bernat de Sant Vicenç, prohom de la cort del comte de Barcelona, abandonaren el país per fer-se monjos al monestir de Fleury, on era venerat sant Benet, al qual oferiren un evangeliari d’argent amb uns dístics dedicatoris Joan és autor d’una carta i d’un poema adreçats a l’abat i bisbe Oliba de Vic
Jahudán de Cavallería
Economia
Judaisme
Membre d’una notable família jueva de Saragossa, sogre del torsimany Astruc Bonsenyor.
Fou financer i funcionari al servei de Jaume I Batlle de Saragossa des del 1257, el 1260 recaptà rendes reials a Aragó, i almenys des del 1262 feia préstecs al rei El 1276 era batlle de València i collectava diners a la merindad de Saragossa En temps de Pere II fou batlle de Saragossa 1276 i arrendador de rendes reials aragoneses 1277 El seu net Jafudà Bonsenyor , també estigué al servei de la cort
Badī ‘al-Zamān al-Hamaḏāni
Literatura
Escriptor àrab de família persa.
Vinculat a la cort buwàihida, és autor de diverses epístoles molt detallistes segons la moda de l’època, bé que la seva fama prové d’ésser el creador del gènere maqāma La Maqāma de Badī'al-Zamān, sobrenom que significa “el prodigi del temps”, és una dura crítica de la vida social del seu temps, i, a través d’al-Ḥarīrī, el qual la donà a conèixer a Occident, influí notablement en la picaresca castellana
Francesc Dorda
Cristianisme
Abat de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15).
Amic del rei arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vicetresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda Proposat com a bisbe de Potenza Itàlia per Carles III 1707, no n’ocupà la seu El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres
Johann Heinrich von Dannecker
Escultura
Escultor alemany.
Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda
Lluís de Fenollet i de Malferit
Literatura catalana
Cavaller i traductor.
Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i batlle de Xàtiva, visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim , on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català, de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, L 1991 Vegeu bibliografia
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació…
escola siciliana
Literatura
Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.
El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina