Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
Pere Ferrandis d’Híxar
Història
Fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la…
Gavina cendrosa
La gavina cendrosa Larus canus és fàcil de confondre amb el gavià argentat Larus cachinnans , bé que és més petita que aquest ateny 41 cm i té ei bec i les potes de color groc verdós, com en aquests exemplars en vol D’acord amb la gran variabilitat de plomatge pròpia de les gavines, els joves presenten, en un determinat estadi del seu desenvolupament, una franja negra i ampla, molt definida, a la part superior de la cua, dibuix que desapareix en els adults Marcella Chinchilla El marcat increment poblacional a la major part…
La costa de Felanitx
El gatovell Launaea cervicornis és una mata en forma de coixinet espinós, endèmica de Mallorca i Menorca, i característica de costes rocoses com la de Felanitx Jesús R Jurado La costa de Felanitx 27, entre els principals espais naturals de Mallorca La costa de Felanitx, més baixa que la de Manacor just al nord, ha estat encara més afectada per l’ocupació turística del litoral N’han restat estalvis dos fragments, avui protegits Sa Punta i S’Algar, vora Porto Colom i el conjunt de cala Mitjana, cala Sa Nau i cala Brafi, al sud Ens trobem aquí amb una constitució geològica, flora…
illes Negres
Illa
Grup de dos illots del municipi de Sant Josep de sa Talaia entre les costes d’Eivissa i Formentera, a ponent de l’illa dels Penjats.
canal de Yucatán
Estret marí
Braç de mar entre les costes occidentals de Cuba (cap de San Antonio i cap de Corrientes) i la península de Yucatán (cap Catoche) (350 km).
Uneix el golf de Mèxic N i la mar Carib S
mar Cantàbrica
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes del N de la península Ibèrica i del SW d’Occitània i inclou el golf de Biscaia.
Com que és una mar molt oberta a l’oceà no té les característiques hidrològiques pròpies de les mars interiors Parallela a la serralada Cantàbrica, arriba a una fondària màxima de més de 5 000 m A la plataforma continental de Biscaia 60 km d’amplada s’ha desenvolupat un canyó submarí de 280 km de llargada i 1 495 m de fondària, anomenat El Canalón La salinitat és inferior al 35 a l’interior, i hi ha una gran riquesa en plàncton La temperatura de les aigües superficials, pel gener, és d’11°C, mentre que a l’estiu arriba fins a 18°C al costat occidental Aquestes temperatures s’…
llevantada
Meteorologia
Geografia
Vent fresc i fort de component NE, que afecta habitualment les costes catalanes a la tardor i duu pluges fortes, mal temps i temporal a mar.
coral·lina
Botànica
Gènere d’algues vermelles, de l’ordre de les criptonemials, molt calcificades, freqüents a les costes mediterrànies, on formen pinzells rosats o blancs, d’aspecte cespitós.
canoner
Transports
Dit del vaixell de guerra especialment concebut per a missions de vigilància de costes, rius i llacs, escorta de combois i per a bombardeig de ciutats.
La seva autonomia podia ésser de dues mil milles marines, i el seu desplaçament era d’unes mil a mil cinc-centes tones D’ençà de la Segona Guerra Mundial, pràcticament han desaparegut i han estat substituïts per les fragates i les corbetes
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’…