El gatovell (Launaea cervicornis) és una mata en forma de coixinet espinós, endèmica de Mallorca i Menorca, i característica de costes rocoses com la de Felanitx.
Jesús R. Jurado
La costa de Felanitx (2.7), entre els principals espais naturals de Mallorca.
La costa de Felanitx, més baixa que la de Manacor (just al nord), ha estat encara més afectada per l’ocupació turística del litoral. N’han restat estalvis dos fragments, avui protegits: Sa Punta i S’Algar, vora Porto Colom; i el conjunt de cala Mitjana, cala Sa Nau i cala Brafi, al sud.
Ens trobem aquí amb una constitució geològica, flora i fauna similars a les descrites en el cas de la costa manacorina. És destacable l’ullastrar (Cneoro-Ceratonietum) ben format a l’interior de Sa Punta, amb exemplars arbustius de mida i constitució notables. Com que la costa és aquí més baixa, l’afecten més les onades; hi resulta més notable la formació d’un peculiar rascler costaner: la roca calcària és dissolta per l’acció de la mar, i queda esculpida en un seguit de punxes, escletxes i formacions ben peculiars. El rascler litoral (que no és, en absolut, exclusiu de l’àrea) no és l’únic fenomen rellevant de la geologia local: a Sa Punta es troba un dels dos jaciments neotirrenians coneguts de Porto Colom (l’altre és dins del Port). Aquests jaciments han proporcionat més d’un miler de fòssils, que pertanyen a 115 espècies, la qual cosa els fa uns dels més rics que s’han estudiat fins avui.
A Porto Colom s’ha descrit una subespècie peculiar (claudinae) de l’alga feofícia Cystoseira balearica. És un dels pocs casos d’endemisme baleàric marí, si no l’únic.
La visita d’aquests espais es pot efectuar seguint un recorregut litoral assenyalat pels antics tiranys de vigilància de la costa, entre la màquia i la vegetació de la roca nua. El passeig és una bona ocasió per a descobrir les aus litorals; en concret, la gavina corsa és molt freqüent en aquesta costa.