Resultats de la cerca

Els cultes afrocubans es coneixen sota el nom vulgar de santería A Cuba les religions afroamericanes s’han conservat, sobretot, a les ciutats Durant l’època colonial l’Església Catòlica fomentà la creació de fraternitats religioses per tal d’intensificar el culte als sants, les quals , a més d’associacions d’assistència mútua, aplegaren els membres de les antigues tribus i permeteren que es conservessin millor les tradicions africanes

Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai,…

Vida De ben jove començà a freqüentar el Cineclub Cinema, dirigit per Àngel Zúñiga i Joan Francesc Lasa, i escriví cartes al director en la revista "Cinema" 1947 El 1948 es traslladà a Cuba per reunir-se amb el seu pare, Hermini Almendros 1898 - 1974, prestigiós pedagog exiliat Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de l’Havana, i fundà i dirigí el primer cineclub de l’illa 1949, amb Guillermo Cabrera Infante, Germán Puig i Ricardo Vigón, i la Cinemateca de Cuba 1960 El grup amb dues càmeres de 8 i 16 mm rodà curts documentals que foren el germen del Nuevo Cine…

El president Nicolàs Maduro és investit per a un segon mandat, enmig de dures crítiques internacionals entre les quals dels Estats Units i de l’oposició, i el suport de Nicaragua, Bolívia, l'Equador, El Salvador i Cuba Les eleccions presidencials del 20 de maig van estar marcades per irregularitats El mateix dia l’Organització dels Estats Americans va aprovar una resolució en què qualificava el segon mandat de Maduro d’illegítim

Establert a Cuba, on es dedicà al comerç, fou alcalde de Santa María del Rosario, ciutat fundada el 1728 pel comte de Bayona Membre destacat del partit de la Unión Constitucional, especialment durant els períodes 1873-74, 1880-83 i 1890-93 Impulsà la construcció de la carretera que uneix la ciutat amb Guanabacoa El seu fill José Pons en fou també alcalde durant set anys, ja en època de la república

Es dedicà, amb el seu germà Guerau, al comerç i a fer viatges triangulars entre Catalunya, Guinea i l’Havana Transportaven mercaderies fins a l’Àfrica, i d’aquí aconseguien esclaus, que venien a Cuba en aquest país carregaven sucre, tabac o altres productes propis de l’illa i tornaven als ports peninsulars Tots dos germans foren capturats a Guinea Cristòfol, des d’allí, fou conduït a un castell de Dinamarca, on morí

S'establí a Cuba on treballà com a mariner Es dedicà i s’especilaitzà en el tràfic d’esclaus negres i a la pirateria amb el seu vaixell, el “Panda” Abordà el vaixell “Mexican”, amb matrícula de Massachusetts Posteriorment, es carregà amb esclaus i ivori i retornà a les costes antillanes Malgrat tot, fou capturat pels guardacostes dels Estats Units, on, amb altres supervivents en el combat, fou jutjat, condemnat a mort i executat

Destinat a Cuba, treballà en la docència al collegi de Guanabacoa, prop de l’Havana Remarcable promotor educatiu, fou autor d’una Historia universal que s’empra com a llibre de text També féu recerca històrica de la zona, recollida en l’obra publicada Historia de Guanabacoa Retornà a Catalunya i fou destinat a Mataró, on ensenyà a l’Escola Pia de Mataró i més endavant a la de Vilanova i la Geltrú

Lluità a la tercera guerra Carlina, i es destacà, amb el grau de coronel, a la de les Filipines Fou ascendit a general 1896 Tornà a la península Ibèrica, juntament amb el general Polavieja, i passà aleshores a Cuba Posteriorment fou governador civil de Barcelona, fins el 1902, governador militar de València 1902-03 i de Melilla 1909-10, capità general de Catalunya 1917 i dos cops ministre de la guerra 1917 i 1918

Fou jutge de primera instància a Arenys de Mar i jutge de pau a Barcelona El 1874 fou nomenat registrador de la propietat Fou president de la Societat Barcelonesa d’Amics del País i diputat a corts per Sort Pallars Sobirà en 1876-78 Publicà obres jurídiques, com Legislación hipotecaria 1868 i un estudi sobre la legislació judiciària a Cuba i Puerto Rico, a més d’obres de consulta en collaboració amb Julián MPardo