Resultats de la cerca
Es mostren 24815 resultats
heterojunció
Electrònica i informàtica
Junció constituïda per dos materials semiconductors de característiques diferents.
Quan ambdós semiconductors tenen el mateix tipus de conductivitat, p o n , hom l’anomena heterojunció isotipus quan la conductivitat és diferent, és una heterojunció anisotipus D’ençà del 1951, en què W Schockley proposà l’ús de l’heterojunció abrupta en un transistor bipolar, les heterojuncions han estat estudiades extensivament i hom les ha utilitzades en importants aplicacions com és ara el díode làser d’injecció, el díode emissor de llum LED, fotodetectors, cèllules solars, etc També, hom pot formar capes alternades d’heterojuncions, amb gruixos de capa de l’ordre de 10 - 6 cm Hom obté…
dupondi
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana de bronze que equivalia a dos asos.
Durant la república duia el cap de Minerva a l’anvers i al revers, una proa de nau amb la marca de valor II Hom continuà batent-ne durant l’Imperi fins que Trajà i Trebonià deixaren d’encunyar-ne
dinitrobenzè
Química
Compost que conté dos grups nitro en la molècula.
Es presenta en forma de cristalls blancs solubles en dissolvents orgànics Hom el prepara per nitració directa del nitrobenzè i n'obté les tres formes orto-, meta- i para -dinitrobenzè
dent de mar
Malacologia
Nom donat a diversos mol·luscs de la classe dels escafòpodes, de la família dels dentàlids, que tenen la conquilla de forma cònica i allargada (d’uns 2 a 5 cm), lleugerament arquejada com una defensa d’elefant i oberta per tots dos costats.
Presenten la boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada Manquen de cor i de brànquies i tenen dos ronyons Viuen enfonsats obliquament al fang o a la sorra dels fons marins, des de les zones del litoral fins a 4 000 metres Constitueixen els representants d’un fílum arcaic amb fòssils del Devonià
reticle
Matemàtiques
Conjunt ordenat en el qual dos elements qualssevol tenen un suprem (la més petita de les fites superiors o elements majorants) i un ínfim (la més gran de les fites inferiors o elements minorants).
És anomenat també conjunt reticular Si C, ≤ és un “ordenat” que és reticle, donats a i b de C, existeix un element, anomenat suprem c = a ∪ b tal, que a ≤ c , b ≤ c , i si a < d i b < d és c < d i un element, dit ínfim , c = a ∩ b tal, que c < a, c < b i si d ≤a, d ≤ b , és d ≤ c El conjunt de parts d’un conjunt respecte a l’ordre definit per la inclusió és un reticle Exemple si A i B són dos conjunts qualssevol, el conjunt més petit que els conté és la seva reunió o suprem i el més gran contingut és la seva intersecció o ínfim La teoria de reticles nasqué amb l…
ortodromia
Matemàtiques
En una superfície esfèrica, línia més curta entre dos punts, que és l’arc de cercle màxim que passa pels dos punts.
-ilè
Química
Sufix que en un radical orgànic assenyala la pèrdua de dos hidrògens, deixant dues valències lliures, en dos àtoms de carboni distints.
qüestió de competència
Dret processal
Controvèrsia entre dos jutges o tribunals, promoguda per determinar quin d’ells dos és més competent per a conèixer d’un plet.
Suspèn el procediment principal i pot ésser formulat davant el jutge que hom considera competent per inhibitòria o davant aquell que hom creu que no ho és ¦ per declinatòria