Resultats de la cerca
Es mostren 2613 resultats
Seychelles 2016
Estat
Després de romandre més de dotze anys en el poder, el president James Michel va presentar la seva dimissió al final de setembre El va substituir el seu vicepresident, Danny Faure Michel havia estat reelegit per a un tercer mandat al desembre del 2015, en unes eleccions molt disputades, ja que va derrotar per tan sols 193 vots el candidat opositor Wavel Ramkalawan En la decisió de Michel va influir la derrota de la seva formació, el Partit Lepep ‘el poble’, en llengua criolla, en les legislatives del setembre, en les quals la coalició Unió Democràtica de les Seychelles va obtenir la majoria…
Saló de Maig
Exposició anual de Belles Arts fundada a Barcelona el 1956.
Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals 1953-65 fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat En foren presidents Emili Bosch i Roger 1957, Ramon Rogent 1958, Antoni Cumella 1959 i Santi Surós 1960-70 Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu Hi hagué dotze edicions 1957-70, que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus El Saló, presidit per un ampli eclecticisme on l’art nou…
Samuel
Bíblia
Jutge, profeta i sacerdot d’Israel.
Darrer dels jutges, la imatge que en dóna la Bíblia recull diverses tradicions Consagrat a Jahvè des de la infantesa, cresqué sota la tutela del sacerdot Helí Representà Jahvè en la seva relació amb el poble, defensà els seus drets i n'executà els plans Promogué el jahvisme més estricte, tot rebutjant qualsevol sincretisme religiós Instituí a contracor la monarquia i ungí Saül i David, els dos primers reis D’ell prenen nom els llibres de Samuel , dos llibres històrics de l’Antic Testament coneguts en les versions grega i llatina de la Bíblia com a llibres I i II dels Reis Tret dels dotze…
Josep Sabater i Sust
Música
Pianista i director d’orquestra.
Feu estudis musicals primer amb el seu pare Joan Sabater i Roca Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - , 1904 i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B Pellicer i harmonia amb Enric Morera El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i collaboracions en concerts de música de cambra Aviat es dedicà a la direcció d’òpera El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de…
,
Macià Vila i Mateu
Macià Vila i Mateu
© Fototeca.cat
Industrial.
A dotze anys es traslladà a Reus, i el 1830 es casà amb la filla d’un industrial d’aquesta localitat Fou íntim amic de Joan Prim Prengué part en l’alçament de Reus contra Espartero el 1843 El 1846 hi establí la societat Macià Vila, Subirà i Cia, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó, pur o amb mescla de seda, fil o llana Participaven en el capital el banquer madrileny Cerola, el comte de Retamoso i Pascual Madoz, s’havien posat en contacte amb ell per mitjà de Prim El 1852 l’empresa es transformà en l’anònima Fabril Cotonera, de deu milions de rals de billó, que esdevingué una…
Castell d’Ondara (Talavera)
Art romànic
El desaparegut poble d’Ondara es trobava prop del poble de Pallerols, dalt d’un tossal que hi ha a la riba esquerra del riu d’Ondara Una de les primeres mencions documentals de la fortalesa d’aquest antic indret data del 1132, any en què per mitjà d’una escriptura Alaric donà al seu fill Ramon el “ castrum de Hondara cum suis terminis et pertinentiis ”, entre altres castells de la contrada Posteriorment el domini del lloc passà a la nissaga dels Cervera, un membre dels quals, Guillem de Cervera, vengué el 1252 al rei Jaume I la senyoria del castell i lloc d’Ondara, juntament amb altres pobles…
Vicent Garcia i Velcaire
Música
Músic.
Apareix documentat per primera vegada l’any 1610 com a mestre de capella de la seu d’Oriola El 1618 passà a ocupar el mateix càrrec a la seu metropolitana de València, com a successor de JB Comes, i dos anys després, al Collegi del Patriarca de l’esmentada ciutat El 1621 consta novament al capdavant de la capella de la seu metropolitana El 18 de setembre de 1632 fou elegit per a dirigir la capella de Conca, des d’on, el 1634, passà al monestir de La Encarnación de Madrid Finalment, l’1 de juliol de 1645, assolí el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo Com a compositor gaudí de…
,
fado
Música
Gènere de cançó popular portuguesa d’àmbit urbà.
Els seus textos solen ser estròfics -habitualment amb estrofes de vuit compassos dividits en dues parts simètriques-, i les melodies, de caràcter melancòlic, són en mode menor D’origen incert, assolí una gran popularitat al segle XIX, especialment als cafès i tavernes de Lisboa Hi ha dues menes de fado el que prové dels barris lisboetes, d’aire sensual i personal, i el de Coïmbra, propi d’ambients estudiantils i de sonoritat més greu Normalment vestits de negre, els cantants de fado solen acompanyar la seva veu amb una formació de dues guitarres portugueses, una de dotze cordes i l’altra de…
Ruperto Chapí y Lorente
Ruperto Chapí y Lorente
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
A dotze anys ja dirigí la banda de música de Villena Estudià a Madrid 1867, on dirigí una banda militar Obtingué una plaça de pensionat a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma amb la seva òpera Las naves de Cortés 1874 hi compongué diverses obres i escriví Monografía de las obras de autores españoles que existen en la Capilla Sixtina, així com l’òpera Roger de Flor 1878 i una Sinfonía en re menor 1879 Retornà a Madrid i es dedicà a la sarsuela, amb obres com La Tempestad 1882, La Bruja 1887, El rey que rabió 1891, El tambor de granaderos 1894, La revoltosa 1897, El puñao de rosas 1902…
Alfonso Vidal-Quadras Rosales

Alfonso Vidal-Quadras Rosales
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta, considerat un dels millors llançadors de la història de l’atletisme català i espanyol.
Començà a entrenar-se a la Residència Blume 1952 Assolí vint-i-dos Campionats de Catalunya a l’aire lliure dotze en llançament de pes 1954, 1955, 1956, 1958-61, 1963-67 i deu en llançament de disc 1953-59, 1963, 1964, 1966 En pista coberta, n’aconseguí quatre més en pes 1968, 1969, 1970, 1972 Pel que fa a Campionats d’Espanya, assolí cinc títols en pes 1957-60, 1962 i dos en disc 1957, 1964 Durant les dècades de 1950 i 1960 superà divuit vegades el rècord català de llançament de pes i deu cops el de disc, i establí catorze plusmarques d’Espanya de pes Fou quaranta-tres vegades internacional…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina