Resultats de la cerca
Es mostren 2483 resultats
Cilícia
Regió d’Anatòlia, a la costa sud, entre la serralada del Taure i la mar.
És una plana fèrtil i clau del pas de l’altiplà d’Anatòlia a les grans valls mesopotàmiques i del Llevant pel port del centre del Taure, dit portes de Cicília o porta de Ferro L’obertura vers Síria i Mesopotàmia li donà ràpidament les novetats econòmiques neolítiques, conegudes pels nivells inferiors de Tars i de Mersin No constituí mai part de l’imperi hitita Al segle XVI aC la part oriental de Cilícia era ocupada pel regne de Kizzuwatna, que feu un tractat en paritat amb els hitites Segons fonts posteriors, els daniuna , un dels pobles de la mar, passaren per aquesta zona i destruïren Tars…
relacions patrimonials entre cònjuges
Dret civil català
Lligam de dret en matèria econòmica entre els membres d’un matrimoni.
La regulació de les relacions patrimonials entre els cònjuges en la compilació del dret civil especial de Catalunya s’havia de deduir de diverses normes disperses per tot el text legal Així, fou convenient sistematitzar aquesta regulació en una llei única i s’aprovà la llei de 30 de setembre de 1993, la qual modifica la compilació en aquesta matèria La nova llei respecta els principis bàsics del sistema fins ara vigent en matèria de règim econòmic matrimonial, i manté la màxima llibertat i independència dels cònjuges S'ha mantingut com a règim econòmic legal el de separació de béns i s’han…
Lourdes Beneria i Farré
Economia
Economista.
Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1960 Feu recerca al Centre d’Estudis de Planificació de Barcelona 1962-64 i 1972-73 Dedicada a la docència, fou professora agregada d’economia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-73 Amplià els estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units, a Columbia, on es doctorà en economia 1975, disciplina de la qual fou professora a la New School for Social Research 1969-71 i 1981-83, a la Columbia University 1973-75 i a la Rutgers University 1975-86 A Ginebra 1977-78, dirigí un programa de recerca sobre la dona al…
Jegor Timurovič Gajdar
Política
Polític i economista rus.
Net d’un destacat oficial de l’Exèrcit Roig esdevingut escriptor de renom i fill d’un oficial de la marina soviètica, el 1978 es graduà en economia Afiliat al PCUS el 1980, ocupà càrrecs en diverses institucions econòmiques i fou editor de la secció d’economia de Kommunist , influent periòdic oficialista El 1991 abandonà el Partit Comunista i, sota la presidència de Boris Jelcin , fou primer vicepresident del govern novembre-febrer 1991, ministre d’economia novembre de 1991 - abril de 1992 i primer ministre en funcions de juny al desembre de 1992, càrrec que hagué de cedir a Viktor…
Junichiro Koizumi
Política
Polític japonès.
Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969 El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD, dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat 1988, de telecomunicacions i serveis postals 1992, i de nou de sanitat 1996-98 Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals 1996, considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’influència del PLD El 1995 i el…
Josep Subirats i Piñana

Josep Subirats i Piñana
© Fototeca.cat
Política
Polític i economista.
Doctor en ciències econòmiques L’any 1934 entrà com a redactor en el diari republicà El Pueblo , de Tortosa, que passà a dirigir el 1937 Després de la Guerra Civil Espanyola fou condemnat a cadena perpètua, de la qual complí set anys 1939-47 Un cop alliberat passà a dirigir 1947 el periòdic clandestí Ara , de Barcelona, i el Centre d’Estudis Politècnic 1955-75 Membre d’ERC des dels anys quaranta fins a l’inici de la Transició, posteriorment ingressà al PSC, fou senador a les corts constituents del 1977 reelegit senador el 1979 i vicepresident de la comissió de pressuposts del Senat Fou membre…
Salvador Alemany i Mas

Salvador Alemany
Abertis
Economia
Economista.
A onze anys encertà un número de loteria que permeté a la seva família introduir-se en el negoci dels aparcaments, que el 1966 donaria lloc a l’empresa Saba Aparcaments, SA, actualment filial del grup Abertis i de la qual és conseller delegat Llicenciat en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona 1968, es diplomà també a l’escola de negocis IESE Professor mercantil i jurat de comptes, a més del càrrec a Saba, fou vicepresident d’Acesa, empresa concessionària d’infraestructures de transports, i en negocià la fusió amb altres empreses del sector que donà lloc a Abertis 2003, a la…
Maria de Castella
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Muller d’Alfons el Magnànim, era la filla primogènita d’Enric III de Castella i de Caterina de Lancaster El 1406 fou concertat el seu matrimoni amb l’infant Alfons, fill de Ferran d’Antequera, que se celebrà a València el 1415 Les desavinences entre la reina i el seu marit i la seva manca de salut sembla que influïren en el poc interès del rei a tornar als seus regnes peninsulars, d’on estigué absent des del 1432 fins a la seva mort, el 1458 El govern d’aquests regnes recaigué, doncs, en la reina, com a lloctinent del seu marit, tant en el primer viatge a Itàlia 1420-23 com en el definitiu…
Alan Greenspan
Economia
Economista nord-americà.
Cursà estudis d’econòmiques a la Universitat de Nova York Els anys cinquanta, abandonà un programa de doctorat de la Universitat de Columbia per treballar com a economista professional El 1977, li fou concedit el doctorat en filosofia per la Universitat de Nova York sense haver fet tesina Fou president del consell d’assessors econòmics del president Gerald Ford 1974-77, durant una etapa de severes depressions causades per la crisi del petroli Del 1981 al 1983 treballà com a president de la Comissió Nacional per a la Reforma de la Seguretat Social, per a Ronald Reagan, el qual el situà al…
Maurice Félix Charles Allais
Economia
Economista i enginyer francès.
Graduat a l’École Polytechnique 1933 i a l’École des Mines 1934, posteriorment s’incorporà a l’exèrcit francès com a enginyer de mines i al comandament d’un batalló d’artilleria fins al 1940 Del 1943 al 1948 fou director de l’oficina d’estadístiques mineres, i el 1949 obtingué el títol d’enginyer doctor a la Facultat de Ciències de París Entre altres càrrecs científics i docents, fou professor d’economia de l’École des Mines 1944-88 i de l’Institut d’Estadística de la Universitat de París 1947-68, director del Centre National de la Recherche Scientifique 1954-80, i director del seminari d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina