Resultats de la cerca

És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el Subpirineu ripollès Aquest…

Es troba a 1 230 m alt Diu la tradició que fou construït a l’indret on féu penitència entre el 516 i el 520 sant Segimon, rei de Borgonya Consta documentalment el 1290 com a capella feta en una cova Estigué regida per ermitans i donats dels s XIV al XVIII Entre els anys 1640 i 1782 es construïren les edificacions que formen l’actual conjunt de l’església i l’hostatgeria, i s’abandonaren les antigues, adossades al penyal Fou secularitzat per la desamortització 1837 Era obert del 30 d’abril aldia de Tots Sants Durant l’hivern els ermitans…

Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una bona part de la música incidental dels segles XIX i…

S’inicià al Club Natació Montjuïc, amb Jordi Murio L’any 2000 guanyà la medalla de plata en 200 m estils als Campionats d’Espanya absoluts, i fou becada per a entrenar-se amb Joan Fortuny al CAR de Sant Cugat durant quatre temporades El 2001 baté el rècord d’Espanya de 100 m estils a l’hivern i conquerí l’or dels 200 m a l’estiu El mateix any passà al Club Natació Catalunya i, el 2004, fitxà pel Club Natació Palma Fou multicampiona d’Espanya i establí nombrosos rècords estatals i, en piscina llarga, cinc vegades el de 100 m lliure, dues el de 200 m lliure i una el de 200 m estils…

Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell a l’estiu del 1966 i debutà en la primera divisió el 6 de novembre Després fou cedit al Jerez 1966-68 i retornà a l’equip vallesà, on jugà 38 partits de Lliga Fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà 12 partits la temporada 1970-71 i guanyà la Copa, i en la següent tornà cedit al Sabadell Després jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1972-75 en 42 partits més a primera, amb el Burgos 1975-77 i amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78, on es retirà Entrà a formar part del cos tècnic barcelonista com a entrenador de l’equip…

Competí pel Club Natació Catalunya, el Club Natació Barcelona CNB i el Club Natació Sabadell, i tingué com a entrenadors Joan Ferri, Carles Adern, Paulus Wildeboer i Fernando Navarro Fou set vegades campió d’Espanya de 1500 m lliure entre el 1983 i el 1988, quatre a l’hivern i tres a l’estiu Guanyà la medalla de bronze en 1500 m lliure i en el relleu 4×200 m als Jocs Mediterranis 1997 Participà als Campionats del Món 1986 i d’Europa 1987 Abandonà la competició per dedicar-se a entrenar Començà com a director de l’escola del CN Sabadell, passà a ser segon entrenador i responsable…

L’any 1979 Peter Fischli Zuric 1952 i David Weiss Zuric 1946 iniciaren el seu treball en collaboració, que desenvoluparen en vídeo, cinema, fotografia o escultura, i que constitueix una revisió de la percepció de la realitat quotidiana, tot distorsionant l’ús de l’element temps El seu llenguatge artístic combina l’humor i el drama per abordar esdeveniments quotidians, que escenifiquen en temps real i directe, cosa que obliga a l’espectador a adaptar-s’hi L’any 1992 es realitzà una exposició retrospectiva del seu treball al Centre Georges Pompidou de París A l’estiu del 2000 el…

Es nodreix d’ocells i mamífers petits i mitjans, tant salvatges com domèstics, i penetra sovint a les granges, on causa molts estralls en l’aviram Inclou un gran nombre d’espècies esteses per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, que són apreciades per la importància econòmica de llurs pells La guineu comuna o rabosa  V vulpes , de pelatge rogenc en el dors, té 1,5 m de llargada, cua inclosa, i és molt comuna als Països Catalans La guineu roja V fulva , de color negre amb matisos argentats, habita al Canadà És criada per la importància econòmica de la seva pell La guineu àrtica o blava Alopex…

Com els ànecs, tenen el cos feixuc i protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug Tots són aquàtics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc Tenen el coll molt llarg i flexible En general no hi ha distinció entre ambdós sexes Els cignes són generalment animals típics dels climes freds i temperats A l’estiu es troben al nord de la regió eurasiàtica, i a l’hivern emigren cap al sud fins a les costes mediterrànies Són gregaris i diürns, i s’alimenten de fulles i brots de determinades plantes de ribera, d’insectes, de larves, de crustacis…

El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als…