Resultats de la cerca

Màxim investigador del cinema animat, des del 1941 treballà a la National Film Board del Canadà, a Ottawa En la seva constant experimentació, utilitzà noves tècniques, com dibuixar directament sobre la pellícula, el so sintètic, les tres dimensions, etc La seva obra, plena d’un profund sentit poètic, li valgué un Oscar 1952 i premis als festivals de Venècia, Berlín i Canes Alguns dels seus films són Rumba 1940, Dollar Dance 1943, Hoppity Pop 1946, A Phantasy 1952, Blinkity Blank 1954, Canon 1964, Pas de deux 1968, Synchromy 1971 i Adagio 1972

Actor de teatre des del 1948 i de cinema des del 1955 Guanyà un Oscar per The Fortune Cookie 1966, de B Wilder Formant una parella còmica amb Jack Lemmon, interpretà The Odd Couple 1968, de G Sacks, The Front Page 1974, també de B Wilder, Grumpy old Men 1993, de D Petrie, etc Altres films seus són Pete'n Tillie 1972, de M Ritt, Charley Warrick 1973, de D Siegel, Pirates 1986, de R Polanski, Hanging up 2000, de D Keaton, etc El 1960 realitzà el film Gangster Story

Actor teatral des del 1930, debutà en el cinema anglès cinc anys després i se n'anà a Hollywood, on aviat triomfà tot protagonitzant, entre d’altres, els films The Reckless Moments 1949 de M Ophüls, Pandora And the Flying Dutchman 1951 d’A Lewin, Five Fingers 1952 de JL Mankiewicz, A Star is Born 1954 de G Cukor i Lolita 1961 de S Kubrick, i també en papers secundaris, com a Lord Jim 1964 de R Brooks, Murder by Decree 1978 de B Clark i The Veredict 1984 de S Lumet

Cerebral i científic, el seu cinema critica incisivament alguns aspectes del món que coneix El 1954, perseguit pel maccarthisme, deixà els EUA, i s’installà a la Gran Bretanya, on realitzà els seus films més notables El 1967 i el 1971 fou premiat a Canes per Accident i The Go-between , respectivament Ha dirigit, a més, Time Without Pity 1956, Blind Date 1959, The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Secret Ceremony 1968, The Assassination of Trotsky 1972, Mr Klein 1975 i Don Giovanni 1980, entre d’altres

De raça negra, estudià dansa a Filadèlfia debutà a París el 1925, incorporada a la Revue Negro Assolí un gran èxit i es convertí immediatament en l’ídol de París, i figurà com a vedet del Folies-Bergère i del Casino de París en les revistes més fastuoses Del 1927 al 1954 interpretà diversos films, el més famós dels quals és Zou-Zou 1934, de Marc Alegret Destinà els ingressos econòmics del seu treball a pagar les despeses de l’adopció de diverses criatures, de tots els països i de totes les races

Cap de la productora Pathé 1905, fou director de la filial a Nova Jersey, i després de la guerra reprengué a França la direcció de la Pathé Baby Conreà diferents camps dins la realització films còmics Le chien et la pipe , 1903, fantàstics Les sept châteaux du Diable , 1901, drames populars Historie d’un crime , 1901 i temes literaris Don Quichotte , 1903 i religiosos La passion de Crist , 1902- 05 Altres pellícules seves notables són Les victimes de l’alcoolisme 1902, La grève 1903 i L’affaire Dreyfus 1907

Ha desenvolupat una tasca important en la TV En cinema, ha dirigit curtmetratges i, entre d’altres, els films Struktura Kryształu ‘L’estructura del cristall’, 1969, Życie rodzinne ‘Vida de família’, 1971, Iluminacja ‘Illuminació’, 1972, The Catamount killing ‘El gat mesquer assassí’, 1973, Bilans kwartalny ‘Balanç matrimonial’, 1974, Spirala ‘L’espiral’, 1978, Wege in der Nacht ‘Camins a la nit’, 1979, Kontrakt ‘El contracte’, 1980, Die Unerreichbare ‘Els inabastables’, 1982, Rok spokojnego słońca ‘L’any del sol tranquil’, 1984, Le pouvoir du mal 1985, Wherever you are 1989 i The…

Fou gagman dels estudis Hal Roach i director de films còmics de Harry Langdon 1926-27 Autor de les comèdies més representatives del New Deal de Roosevelt i portaveu de l’"optimisme crític” del cinema americà entre el 1932 i el 1941, amb It Happened One Night 1934, Mr Deeds Goes to Town 1936, You Can't Take It with You 1938, Mr Smith Goes to Washington 1939, It's a Wonderful Life 1946, A Hole in the Head 1959, etc Jubilat el 1961, el 1971 publicà l’autobiografia The Name Above the Title

Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista

Procedent del camp de la televisió, es donà a conèixer amb les pellícules que interpretà el grup musical The Beatles A Hard Day's Night , 1964 Help , 1965, d’un peculiar sentit de comicitat, basat en l’absurd Dins aquesta línia hom pot incloure The Knack , premiada a Canes el 1965 Altres films són A Funny Thing Happened on the Way to the Forum 1966, How I Won the War 1966, Petulia 1967, The Three Musketeers 1973, Robin and Marian 1976, Superman II 1980, Superman III 1983, The Return of Musketeers 1989, etc