Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
all
all
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears i tija cilíndrica, fullosa fins a la meitat, culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses; bulb arrodonit i comes tible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.
Tota la planta, però sobretot el bulb, conté alliïna i allicina, substàncies d’olor alliàcia característica Són varietats importants l’ all blanc comú , d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’ all rosa primerenc , que hom recull i consumeix tendre, i l’ all roig , molt productiu Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs Es propaga per sembra de llavors o per…
eulàlia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, atofada, de 150 a 200 cm d’alçada, de fulles grosses lanceolades i de flors amb llargs pèls sedosos, reunides en panícules terminals de 20 a 40 cm de llarg, blanquinoses o rosadenques.
Originària de l’Orient Llunyà, és una planta ornamental de jardí
blanquiella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija grisenca, de fulles cotonoses i capítols de flors grogues, amb llargues espines, que viu en camps i terrenys incultes de la regió mediterrània, principalment a les contrades continentals o poc plujoses.
gram
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant, de tiges prostrades o ascendents de 20 a 30 cm, de fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, i de panícula digitada de 4 a 7 espigues linears.
És una herba comuna de camins, camps i llocs trepitjats Té propietats diürètiques
colitx
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de tiges generalment glabres i ramificades, fulles ovades o lanceolades, flors amb el calze inflat, persistent, travessat per 20 venes paleses, i els pètals bífids, amples, blanquinosos.
Fa fruits capsulars tres vegades més llargs que els carpòfors que els sostenen És planta molt comuna a les terres de conreu, en llocs pedregosos, etc
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…
erb
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, erecta, pubescent, sense circells, de 5 a 40 cm d’alt, amb fulles compostes, de 8 a 18 folíols linears, flors blanques, tenyides de vermell o porpra, i llegums de 3 a 4 llavors.
Pròpia de l’Europa meridional, era conreada per a farratge
Les llacunes del Baix Segura
Panoràmica aèria de l’horta del Baix Segura i les seves dues grans llacunes a l’esquerra la de la Mata, i la de Torrevella a la dreta JP Produccions Les llacunes del Baix Segura 120, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Les llacunes de la Mata i Torrevella estan situades en el marge dret del Segura, als termes municipals de Torrevella, Guardamar i Los Montesinos Formen una important zona humida, molt pròxima a la costa i estretament relacionada, des del punt de vista funcional, amb el Fondo i les salines de Santa Pola, amb les quals constitueixen el denominat «…
Les llacunes del Baix Vinalopó
Vista aèria de les Salines de Santa Pola, amb els primers polígons ocupats per llacunes i vegetació natural ECSA Les llacunes del Baix Vinalopó 117, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El Fondo i les salines de Santa Pola són dos espais eminentment aquàtics, que formen part d’una unitat morfostructural molt més àmplia anomenada Sinus Illicitanus pels autors clàssics, i que s’estén entre la serra de Santa Pola i el riu Segura L’origen geològic d’aquesta unitat és una depressió tectònica que es formà després de l’orogènia alpina, i que va quedar confinada per dues…