Resultats de la cerca
Es mostren 17489 resultats
Joan Baptista Pineda
Literatura catalana
Catedràtic i poeta.
De família modesta Es doctorà en teologia a la Universitat de València el 1546, de la qual fou catedràtic de filosofia 1547-53 1558 i de retòrica 1567 Autor de Dialogus de morte Christi domini ac servatoris nostri 1566 Gil Polo, en la seva Diana enamorada , el considerà com a poeta, però res no n'ha estat conservat
Joan Baptista Perramon
Pintura
Pintor.
Collegiat el 1686 Al seu taller es formà Antoni Viladomat 1693-99 Pintà per a l’església de Sant Pere de Castellet unes figures de sants avui desconegudes 1738 Hom li atribueix algun excellent dibuix barroc Museu Nacional d’Art de Catalunya
Pere Joan Perpinyà
Filosofia
Humanista.
Jesuïta, fou professor de retòrica als collegis de l’orde a Lisboa, Coïmbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal 1555 i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma 1563 i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als collegis de la Companyia Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma
Joan de Peralta
Cristianisme
Abat de Montserrat (1483-93) i bisbe de Vic (1493-1505).
De família noble, senyora de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta Sicília Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic 1496 i volia imprimir el breviari Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic Assistí a la cort de Barcelona 1493, ciutat on féu llargues estades Fou president de la generalitat de Catalunya 1491-93
Pere Joan Obrador
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Escultor i gravador.
Féu la part escultòrica del retaule major de Binissalem 1765 i el de Campanet 1773-74, influït per esquemes de Pozzo, i hom li ha atribuït els Sant Pere i Sant Pau del retaule de la parròquia de Sant Nicolau, a Palma, i el de Sant Antoni Abat, també a Palma
Joan Jaume Melair
Escultura
Escultor llenguadocià, cap d’un important taller a Carcassona (1668).
Treballà per al Rosselló, on el seu primer retaule, el del Rosari, a Ribesaltes 1675, en el qual una gran imatge de la Mare de Déu és flanquejada per cinc baixos relleus a banda i banda, introdueix un tipus de retaule de pla llenguadocià És autor també, entre altres obres conservades, del retaule de Santa Eulàlia, a la catedral de Perpinyà 1675, de l’altar major de Ribesaltes 1698 i del ric retaule de la Transfiguració a l’església de Vinçà Hom li ha atribuït obres similars a Bulaternera, a Marquixanes i a Aiguatèbia
Joan Pau Martí
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i editor.
Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí
Joan Josep Martí
Literatura catalana
Dret
Escriptor.
Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa…
,
Joan Mateu Marimon
Cristianisme
Teòleg i jesuïta (1580).
Catedràtic de filosofia al collegi de Gandia 1596-1601 i de teologia moral a Palma 1601-10 Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general Escriví biografies d’homes illustres del seu orde, que han restat inèdites
Pere Joan Maranges
Història
Erudit.
Autor d’un Episcopologium Vicensis Ecclesiae , que escriví el 1628 per manament del bisbe de Vic Pere de Magarola És una obra poc crítica, que admet diverses llegendes, i ha estat refutada per JRipoll i altres autors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina