Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en assegurances…
enllustrament
Indústria tèxtil
Acabament destinat a modificar l’aspecte superficial dels teixits de cotó, lli, llana o fibres artificials comunicant-los una lluentor més o menys intensa, segons el procediment emprat.
Consisteix a posar el teixit en contacte amb una superfície metàllica polida i exercir-hi una pressió o una fricció
cap
Indústria tèxtil
Fil primer que, cargolat o trenat amb altres, forma el fil de cotó, de llana, d’espart, etc, d’un cabdell, d’una madeixa, d’una corda, etc.
llanada
Oficis manuals
Eina consistent en un manyoc de llana lligat a l’extrem d’un mànec de fusta i que és emprada a tall de pinzell per a enquitranar les embarcacions.
bergera
Ramaderia
Nom comercial del bestiar de llana que ocupa les comarques del nord-est del Principat de Catalunya (Empordà, Garrotxa, vall de Camprodon i vall de Ribes, Berguedà i Selva).
Aquest bestiar és constituït per variants o subraces de la raça ovina catalana i forma ramats mitjans, alguns dels quals practiquen la transhumància És bestiar de carn d’excellent qualitat, i les ovelles són molt lleteres, la qual cosa dóna origen a una indústria domèstica d’elaboració de formatges i matons
mitja
Parell de mitges
Indumentària
Cadascuna de les dues peces de vestir de cotó, llana, seda o fibres artificials, que s’adapta al peu i a la cama generalment fins més amunt del genoll.
màquina metxera
Indústria tèxtil
En la filatura de la llana, màquina semblant a la metxera, però que, en comptes de donar a la metxa una torsió, li dóna una falsa torsió per rotofricció.
L’enrotllament té lloc en bobines cilíndriques d’enrotllament creuat impulsades tangencialment
pelfa
Indústria tèxtil
Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit, atès que en ajeure’s reflecteix la llum.
És fabricada en teler de barretes de ferro o, més freqüentment, en telers de doble peça, emprant un lligat que subjecti bé els fils de pèl La superfície pot presentar dibuixos obtinguts per estampació, gofrat o mitjançant el lligat La pelfa és emprada especialment en tapisseria
ratina
Indústria tèxtil
Teixit de llana, amb lligat de sarja de tres o tafetà, o gènere de punt molt perxats per una cara, en la qual hom forma frisos en la ratinadora.
bufanda
Noia amb una bufanda
© Yaroslav Antropov - Fotolia.com
Peça de roba llargaruda, feta amb gènere de punt o de teixit especial de llana, seda, etc., que hom usa com a abrigall per al coll i la boca.