Resultats de la cerca

Dividida en els departaments de Savoia i Alta Savoia, té una extensió total de 10 416 km 2 i 818 180 h 1982 Comprèn l’alta conca de l’Isère i hom hi pot distingir una zona intralpina, formada per una massa d’esquists i conglomerats de flysch , on hi ha el massís de la Vanoise 3 861 m, i una faixa de massissos cristallins, on hi ha els cims més alts dels Alps, com el Montblanc Entre aquests i els Prealps hi ha un ampli solc longitudinal que forma l’anomenat Combe de Savoie i la vall d’Arly els Prealps enllacen amb els darrers contraforts del Jura, que accidenten l’W de la regió La Savoia…

Aquest riu, en el seu curs més alt ja constitueix el límit entre el municipi i el regne d’Aragó Puertomingalbo i Mosquerola El límit meridional del terme és constituït per les serres de la Batalla 1507 m i del Carbó 1623 m, pel cim de Penyagolosa 1814 m i pels tossals de les Pomeres 1407 m, l’Albagés 1481 m i la Nevera 1195 m A l’E, més enllà de la profunda i deserta vall d’Usera, tributària del riu de Montlleó, el tossal Pelat, la serra de Penya-roja 1063 m i el morral Blanc 1021 m formen el límit amb el terme de Benafigos Al sector central, entre les serres del Bovalar i del…

La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis de Montreux…

És una regió sense unitat geogràfica, dins la qual hom distingeix diverses àrees la septentrional, anomenada Baixa Borgonya , on els planells de poca altura alternen amb les valls mitjanes dels rius Yonne i Armançon l’occidental, que s’estén sobre una part del massís del Morvan i les planures argiloses dels entorns l’àrea oriental o Alta Borgonya , formada per altiplans calcaris coberts de bosc i que davalla en graderies fins a les planures del riu Saona i la meridional, on hi ha la regió industrial de Montceau-les-Mines i Le Creusot i les regions ramaderes de Charolais i el Mâconnais És una…

Comprèn gairebé tota l’ampla vall d’Angostrina , d’origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l’estany de la Bullosa, i a la capçalera de la vall de Querol, la vall glacial on es troba l’estany de Lanós, la superfície d’aigua més vasta dels Pirineus El terme és accidentat pel massís del Carlit 2 921 m alt, el puig Peric, el puig Pedrós i la pica Roja Nombrosos estanys glacials el de la Bullosa, convertit en pantà, el de Lanós, els Sobirans, els de puig Peric, el de Llat i els de l’Esparver, del Castellar i de la Comassa Els pasturatges són abundants Angostrina era lloc de…

Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…

És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes…

La capital és Magúncia Comprèn una bona part del massís esquistós Renà l’Eifel, Hunsrück i Westerwald, i al S el Pfälzer Wald i el Pfälzer Bergland, continuació dels Vosges Els primers són formats per materials primaris i els segons per materials sedimentaris arrasats i rejovenits al Terciari El conjunt forma, doncs, una successió de massissos de poca altitud 816 m, la màxima i valls drenades pels diversos afluents del Rin, que travessa part del land , entre els quals es destaca el Mosella i, en segon terme, el Nahe A la diversitat física correspon també una diversitat climàtica, la qual es…

Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben desenvolupada la cintura toràcica i…

Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la…