Resultats de la cerca

Era proveït per contracte i retribuït En els oficis divins era supeditat al cabiscol escola de cant En algunes seus, aviat hom li encomanà també regularment la direcció de la capella de la catedral com en el cas de Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers, fetes el 1477 a petició del capítol de la seu, disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, així com de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a la ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’…

El més antic és el de Santa Maria Magdalena de València, erigit vers el 1240, que seguí la regla de sant Agustí, fins que el 1286 adoptà la de sant Domènec Poc temps després es fusionà amb els convents dels servites 1297 i el de pecadores repenedides 1416 El convent de Barcelona existia a mitjan s XIV, en una capelleta pròxima a la riera de Sant Joan Entre el 1365 i el 1372 el Consell de Cent patrocinà l’erecció d’una nova casa, amb la qual es fusionà el 1450 el monestir de Conangle les Masies de Roda i un altre de situat prop de Terrassa, al Puig Barral 1535 El 1880 el convent…

El seu origen sembla lligat a unes tribus paleonègrides i sudaneses disseminades al llarg dels itineraris musulmans del pelegrinatge a la Meca i que es barrejaren aviat amb altres nombroses tribus negres serere, wòlof, etc, amb mauritans i, sobretot, amb fulbes d’aquesta diversitat deriva la interpretació francesa toucouleurs —'de tots colors’— de llur nom, tekrur i que a mitjan segle IX constituïren el regne de Tekrur Convertits a l’islam segle XI, adoptaren la llengua i, en part, els costums dels fulbes per això ells mateixos s’anomenaren halpularen , ‘els qui parlen pul’ Llur…

El matrimoni Geertz estudià aquest sistema de denominació personal a Bali, a mitjan dècada del 1960, per explicar la manera com el nom d’una persona està lligat sistemàticament a la relació de parentiu amb el seu descendent per exemple, una persona que esdevé pare mai no té el seu propi nom individual, sinó que és sempre denominat ‘pare’ junt amb el nom del seu fill Els Geertz relacionaren aquests sistema de denominació amb el sistema de gradacions d’edat i en els constants processos d’allò que en antropologia hom anomena ‘amnèsia genealògica collectiva’, atès que es tracta d’un sistema…

Aparegué a mitjan anys noranta parallelament a la gran difusió d’internet Combina el format de la premsa escrita amb l’audiovisual, bé que el primer aspecte hi sol tenir preponderància Actualment gairebé tota la premsa tradicional disposa d’una versió digital o electrònica, molt sovint idèntica o molt semblant a la versió en paper, amb l’avantatge que els continguts poden ser constantment actualitzats Les publicacions digitals poden ser gratuïtes cas en el qual són finançades per la publicitat o per l’estat quan són mitjans públics o bé de pagament Sovint hom utilitza una fórmula…

A 15 anys es donà a conèixer com a cantant Contractat el 1930 per l’orquestra de J Aspiazu, sovintejà actuacions de relleu als EUA, que més endavant repetí amb el seu Cuarteto Machín amb el qual actuà amb èxit per Europa El 1939, als EUA, una afecció a la gola li canvià la veu A l’inici de la Segona Guerra Mundial, s’establí a l’Estat espanyol El seu estil, la seva imatge i, sobretot, la seva professionalitat li aconseguiren una extraordinària popularitat des de mitjan anys quaranta Alternà l’enregistrament de discs amb l’actuació amb orquestres de ball i en pistes de cabaret i…

Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg…

La moneda de compte eivissenca fou la lliura eivissenca , dividida en 20 sous , de 12 diners cadascun el valor d’aquesta lliura, però, era extraordinàriament baix una lliura mallorquina equivalia a 17 lliures eivissenques, 12 sous i 11 1/17 diners Les primeres encunyacions foren els doblers de billó de valor de 3 sous a nom de tots els reis de la casa d’Àustria, des de Carles V fins a Carles II, amb el bust del rei a l’anvers i un castell sobre ones i el nom de la Universitat d’Eivissa al revers A nom de Carles II foren també encunyats sous i, probablement, cinquenes de valor de 5 sous…

La primitiva duana de Barcelona era a la llotja esdevinguda insuficient, a mitjan s XV fou constituïda l'Hala dels Draps, a tocar del magatzem del blat dit els Pallols d’Avall , amb el qual arribà a formar un sol edifici, ampliat al s XVI amb el Pastrim i la Sala d’Armes Convertida aquesta Duana Vella en palau dels Lloctinents el 1688, la duana de Barcelona passà a diversos indrets de la Ribera, fins a la construcció, el 1792, de la Duana Nova Seu del govern civil el 1902, els serveis duaners administratius foren traslladats a un nou edifici, a la porta de la Pau, obra d’Enric…

La seva forma mètrica era determinada per l’estructura musical, que constava de dos períodes alternats entre el solista, que cantava els versos de l’estrofa, i el cor, que ho feia amb els del refrany en cap i les seves repeticions dins i al final de l’estrofa La sàvia repetició dels versos del refrany a l’interior de l’estrofa és un dels caràcters més distintius de la forma d’aquest gènere poètic, a França actiu i renovat des de l’origen a mitjan s XVI Prengué gran importància també en la polifonia del s XIII al XV A Catalunya el rondell poètic és força citat pels preceptistes i…