Resultats de la cerca
Es mostren 5703 resultats
Jaume Creus Govern
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
S’inicià l’any 1943 amb el CB Ripollet, equip en el qual jugà fins el 1954 i aconseguí l’ascens a primera categoria del campionat català, màxima competició de l’època Posteriorment jugà al Carol de Sabadell i al CB Uralita de Cerdanyola del Vallès 1956-62 Durant la seva última temporada al CB Uralita realitzà tasques d’entrenador i jugador L’any 1963 retornà al CB Ripollet Des del 1968 fins a mitjan dècada dels setanta entrenà a diferents categories del club i amb el primer equip ascendí fins a la segona divisió estatal Als anys cinquanta disputà diversos partits amb la selecció…
Club Esportiu Premià
Futbol
Club de futbol de Premià de Mar.
Fundat l’any 1915 com a Unió Esportiva Premià, el 1921 adoptà la denominació actual A mitjan dècada dels vuitanta començà l’ascens de categories que es concretà en el debut a tercera divisió la temporada 1991-92 La temporada 1992-93 es proclamà campió de la categoria i pujà a segona divisió B Jugà quatre temporades a segona B, en dues etapes 1993-95 i 1999-2001 A excepció del període 2003-06, jugà la resta de temporades a tercera divisió estatal L’any 2006 es proclamà campió del Torneig d’Històrics Juga a l’estadi municipal de Premià, que té capacitat per a 1500 espectadors, i…
János Kalmar
Futbol
Futbolista i entrenador.
Com a jugador destacà al MTK de Budapest i l’Stade de Reims, i fou 15 vegades internacional Com a entrenador dirigí el Honved dels anys cinquanta i fou assistent de Gusztáv Sebes en la selecció d’Hongria, campiona olímpica 1952 i subcampiona del món 1954 El 1958 inicià una llarga etapa al futbol espanyol La temporada 1966-67 fou contractat pel RCD Espanyol, al qual classificà en tercer lloc a la Lliga i guanyà el trofeu Costa del Sol 1967 en imposar-se al Santos de Pelé i a la selecció argentina Dirigí el conjunt blanc-i-blau fins a mitjan temporada 1968-69 Més endavant entrenà…
Club de Rem Ruber
Rem
Club de rem de Barcelona.
Fundat el 1951, disposà d’un dels millors equips de l’època El seu màxim impulsor fou Lluís Omedes Practicà totes les modalitats d’outrigger i d’esquif, i protagonitzà actuacions meritòries en regates internacionals Aconseguí una tercera plaça en un Campionat d’Europa i guanyà el Campionat d’Espanya de rem 1952 Habitualment s’entrenava al tram final del Llobregat, tot i que el 1951 els seus membres ho feren a l’estany de Banyoles per preparar la cita dels Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 La seva presència a Banyoles contribuí a la popularització del rem a la zona El 1954 organitzà una regata…
Handbol Terrassa
Handbol
Club d’handbol de Terrassa.
Fou fundat el 1953 amb el nom de Club San Fernando Els seus impulsors foren Francesc Fonte, president del club fins a mitjan dècada de 1980, i Jacint Vilà, entrenador del primer equip 1954-79, i president 1987-97 Prengué la denominació actual el 1981 després de fusionar-se amb la secció d’handbol de l’Epic Terrassa, club que posteriorment creà un altre equip d’handbol El 1985 passà de jugar en categories provincials a segona estatal, i el 1986 ascendí a primera estatal, on es mantingué fins al principi dels anys noranta El 1989 disputà la fase d’ascens a divisió d’honor Juga al…
Timoteo González Baster

Timoteo González Baster
Arxiu González Rodríguez
Esports de tir
Tirador.
Membre del Tiro Nacional de Barcelona, l’any 1955 guanyà el Trofeu Tirador Complet Fou campió d’Espanya en les especialitats de fusell a 200 m 1957 i d’arma curta de gros calibre 1965, i subcampió d’Espanya d’arma curta de gros calibre 1959 i de pistola lliure a 50 m 1961 Fou campió de Catalunya i de Barcelona en diverses ocasions El 1962 baté el rècord de victòries del Campionat de Barcelona L’any 1966 debutà en pistola de velocitat, especialitat en la qual també guanyà diversos campionats de Barcelona fins a mitjan dècada dels anys setanta Fou internacional amb la selecció…
Manuel Oro Comas
Futbol
Futbolista i entrenador.
Defensa lateral, començà al Club Esportiu Júpiter, i la temporada 1930-31 passà al Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya Després, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell i a mitjan temporada 1932-33 fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol La temporada 1934-35 passà al Múrcia, amb el qual jugà fins a la temporada 1940-41 exceptuant el període de la Guerra Civil, en què jugà amb l’Esport Club Granollers Els seus darrers equips foren el Club Esportiu Mataró 1941-42 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1942-44 Jugà dues vegades amb la selecció catalana Com…
la Platja de Canet
Poble
Poble del municipi de Canet de Rosselló (Rosselló), sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l’estany de Canet o de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet.
Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km La població arriba, a l’estiu, als 30 000 o 40 000 habitants L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 sardines A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament Hi ha un casino de joc Era el port tradicional de Perpinyà fins al s XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr De la fi del s XIX a mitjan s XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt…
el Paganell
Priorat
Antic priorat benedictí (Sant Pere del Paganell) del municipi d’Anglesola, prop de l’antic camí ral a Lleida (resta només el nom de la partida de Sant Pere).
L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII…
la Graufesenca
Centre de producció de ceràmica romana prop de Millau (Llenguadoc Occidental).
Fou un centre de fabricació a gran escala de terra sigillada, que estigué en funcionament des de principi del s I dC fins a mitjan s II dC, i exportà els seus productes a una gran part de l’Occident romà Ha proporcionat importants informacions sobre la tecnologia de fabricació ceràmica i també s’hi ha pogut estudiar l’organització de la producció, gràcies a la troballa de documents comptables relatius al nombre de peces fabricades i la presència de grans forns de fins a 80 m 3 de capacitat, sens dubte utilitzats per diversos ceramistes, cosa que feia imprescindible l’ús de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina