Resultats de la cerca

El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d’agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona Fou la primera espasa del Principat a l’Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II, a Calaf Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l’Empordà, que no recuperà fins el 1471 A Pego hagué d’afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts de llur…

Des de jove fou líder destacat del moviment estudiantil i militant independentista, la qual cosa el portà a treballar al servei del govern projaponès durant la Segona Guerra Mundial Succeí Aung San al capdavant de la Lliga Antifeixista de la Llibertat del Poble després que aquest fos assassinat Un cop proclamada la independència de Birmània fou primer ministre en tres ocasions 1948-56, 1957-58 i 1960-62 Cofundador del Moviment de Països No-alineats, fou enderrocat i empresonat arran del cop d’estat del general Ne Win el 1962 Als anys setanta dirigí la guerrilla birmana des de…

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització…

Fill del jutge Hug I  i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més tard, el…

Fill i successor del vescomte Francó II i d’Arsenda d’Empúries-Rosselló Succeí, conjuntament amb el seu germà, Volverad I, que hom veu exercir les funcions vescomtals el 925 i el 926 El 924, amb la seva muller, Riquilda filla del comte Guifré II de Barcelona, donà un alou del Narbonès a l’abadia de Montoliu És esmentat el 931, dins una acta de donació a l’església d’Elna, atorgada pel seu oncle Guadall d'Empúries-Rosselló , bisbe d’Elna Apareix encara, el 933, juntament amb el vescomte Teude de Besiers, com a executor testamentari de Reginald, bisbe de Besiers Fou, probablement,…

Fill de Francisco de P del Villar y Lozano Titulat el 1886 Succeí al seu pare com a arquitecte diocesà 1892 i continuà les obres de Montserrat la façana de l’església, el cambril de la Mare de Déu, el Primer Misteri de Dolor del Rosari Monumental, el monument als herois de la batalla del Bruc, actualment desaparegut, etc A Barcelona bastí la casa del Gas Lebon a la cruïlla del carrer de Balmes amb la Gran Via 1896, la casa Riera, a l’altre cantó de la Gran Via 1892, l’església nova de Santa Madrona i l’Hospital d’Inguaribles 1916 Feu també l’esglesia parroquial de Tiana 1886 i la…

A fi de crear una institució moderna per a malalts mentals, anà a França a estudiar tècniques noves de tractament, amb el seu gendre i collega Pau Llorach En tornar-ne, vengué les propietats familiars del Camp de Tarragona i creà la Fundació Dolsa, que establí a les Corts Barcelona l’Institut Frenopàtic 1863 En retirar-se, el succeí com a director el seu fill Lluís Dolsa i Ramon Vila-seca, Tarragonès 1850 — Barcelona 1908, que assajà nous mètodes psiquiàtrics —com el de non-restraint i el d' estímuls intellectuals —, precursors de la moderna socioteràpia Fou regidor municipal…

Consolidà la formació de l’imperi amb la conquesta del N d’Àfrica —fundació de Marràqueix 1070, que instituí com a capital— Sembla que la caiguda de Toledo 1085 a mans d’Alfons VI de Castella el decidí a ajudar els andalusins passà l’estret i vencé els cristians a Sagrajas o Zallaca 1086 Malgrat ésser derrotat al castell d’Aledo 1088, s’imposà als taifes andalusins exceptuant València, en poder del Cid, i els estats vassalls d’aquest Els principals lloctinents de Yūsuf que actuaren a les terres dels Països Catalans foren Muḥammad Ibn ‘Ā'iša i Muḥammad al-Mazdalī Adoptà el títol d’emir tot…

Fill de Jaume de Xèrica i, per tant, net de Jaume I de Catalunya-Aragó Es casà el 1296 amb una filla de l’almirall Roger de Lloria, Beatriu de Lloria Aquell any, en partir cap a Roma el rei Jaume II, nebot seu, restà al capdavant dels seus exèrcits del sud en la campanya de conquesta catalana de Múrcia contra Castella, que es reduí bàsicament a la presa d’Alacant i al setge d’Elx, senyoria de l’infant castellà Joan Manuel Precisament Jaume de Xèrica sostingué una relació literària amb aquest, a qui recomanà que s’exercités en el trobar clus trobadoresc Participà el 1309 en l’expedició contra…

Infant reial, fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure , legitimat pel rei el 1272, juntament amb el seu germà Pere d'Ayerbe , amb dret a succeir en el tron Rebé com a patrimoni la baronia de Xèrica Es casà amb Elfa Álvarez de Azagra, filla del poderós senyor d’Albarrasí Álvaro Pérez de Azagra Distanciat del rei Pere II, arribà amb ell a un acord el 1283 i li cedí com a garantia Eslida, Suera i Fanzara El 1285 tingué cura de la defensa de la frontera aragonesa davant el perill d’una invasió francesa Tingué un fill, Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra , que el…