Resultats de la cerca

Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Chávez i R Halffter 1954-56 Posteriorment, amplià la seva formació amb E Leinsdorf a Tanglewood En 1963-64 fou director dels Ballets Mexicans i després ho fou de l’Orquestra Simfònica de Guadalajara -fins el 1966-, abans d’establir-se com a director musical de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat Autònoma de Mèxic 1966-72 Als Estats Units dirigí les orquestres simfòniques de Phoenix 1972-77 i Dallas des del 1977 El 1976 fou nomenat director artístic i musical del Festival Pau Casals de Mèxic Gran divulgador dels compositors…

Estudià música a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Leonhardt en la disciplina de direcció orquestral i estudià composició Alumne de CH Krauss, W Furtwängler i H Abendroth, en 1941-43 dirigí l’Orquestra Simfònica de Hannover Després de la Segona Guerra Mundial creà l’Orquestra de Cambra de Stuttgart, formació amb la qual s’especialitzà en l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i que dirigí fins el 1987 El 1966 fundà l’orquestra Klassische Philharmonic Stuttgart amb l’objectiu de donar a conèixer obres del Classicisme alemany Ha realitzat…

El seu estil es mou dintre un ampli eclecticisme, que rep influències tant dels revivals gòtics com dels edificis barrocs anglesos d’influència palladiana, com també de les construccions tradicionals del país Creà un prototip d’edifici administratiu i d’habitatges que foren molt imitats L’Old Swan House, a Chelsea 1876, i la seva pròpia casa 1875 són considerats els seus edificis més significatius d’habitatges Per mitjà dels àlbums de dibuixos, aquest tipus de construcció obtingué una gran influència, en especial als EUA La realització de Bedford Park, a l’W de Londres 1877-80,…

De família illustre, anà a Mèxic amb el virrei Antonio de Mendoza 1535 Governador de Nueva Galicia 1538, organitzà una expedició al N de Nuevo México per tal de cercar les fabuloses Set Ciutats de Cibola i de Quivira, que havien anunciat Àlvar Núñez Cabeza de Vaca i fra Marcos de Niza L’expedició no trobà els fabulosos regnes que havien motivat el viatge, però descobrí el Canyon del Colorado i la seva desembocadura, explorà la vall del Río Grande i les planes a l’W del Mississipí fins a les Muntanyes Rocalloses De retorn a Mèxic caigué en desgràcia pel seu fracàs colonitzador i…

La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…

Ocupa una depressió La seva conca 680000 km 2 és una de les més grans de l’Àsia central Té cabal i règim irregulars Format pels rius Yarkand i Khotan, que neixen al Kunlun, i l’Aqsu, que neix al Karakoram, es va esgotant a mesura que es va allunyant de les fonts encaixonat en els seus alluvions i en els que li aporta el vent, es divideix en braços Desemboca al llac Lob

Comunicada amb Kalimpong i Sikkim i amb Darjeeling i Jalpaiguri és centre comercial pel tràfic entre Darjeeling i Sikkim Té indústria del jute i serradores Des de la partició entre l’Índia i el Pakistan 1947 i la creació de Bangladesh 1971, es convertí en centre de refugiats

L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N,…

La seva església, romànica, fou edificada al segle XII sobre una d’anterior preromànica que ja existia al segle X Posteriorment fou reformada segles XV i XVIII Conserva un notable campanar de torre de tres pisos El 1984 fou declarada monument historicoartístic