Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
Oleguer Soldevila i Godó
Economia
Empresari.
Fill d’un importador de cotó, al principi dels anys seixanta fundà el grup industrial Manufactures i Indústries Tèxtils Agrupades MITASA, format per gairebé una dotzena d’empreses, distribuïdes per tot Catalunya, que ell havia creat o comprat El grup fou un dels més importants del sector a Catalunya i, en el seu millor moment, havia arribat a ocupar uns 1500 treballadors Hi destacava l’empresa Filatures del Berguedà, de la Pobla de Lillet, que tancà el desembre del 1991 Fou també conseller del Banc Popular, del Banc Industrial de Catalunya i de Banca Catalana, propietari de l’Hotel Majestic…
Michael Levin
Fotografia
Fotògraf canadenc.
En les seves imatges busca eliminar qualsevol referència de l’indret on s’han fet les seves fotografies per centrar la visió en les sensacions que pot extreure'n Utilitza la tècnica de llargues exposicions, habitualment entre 2 i 10 minuts, per eliminar l’accessori i captar només l’essencial És insistent i tenaç, capaç d’esperar hores, dies o, fins i tot, mesos per aconseguir la imatge desitjada Presenta el seu treball a galeries d’art dels EUA, Canadà, Alemanya i Dinamarca, i és autor d’un llibre Zebrato 2008 Ha estat guardonat amb els premis Internacional de Fotografia de Nova York 2005,…
Rafael Perera i Mezquida
Dret
Advocat especialitzat en dret penal.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1951, fou membre de la comissió de juristes que redactaren per encàrrec de les Nacions Unides les Regles Mínimes del Procés Penal El 1995 fou nomenat magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i quan cessà en el càrrec 2000 continuà treballant com a advocat La defensa de l’expresident Jaume Matas en el “cas Palma Arena’’, tot i que la deixà inconclusa, és l’aspecte més mediàtic de la seva carrera professional Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears,…
Rosa Ricart i Ribera
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Després d’estudiar a l’Escola de Bibliotecàries 1935-38, el 1939 treballà a la biblioteca de la mateixa escola i, posteriorment, a la Biblioteca de Catalunya Tot i això, la major part de la seva vida laboral la passà a la biblioteca de l’Institut Britànic a Barcelona, entre el 1945 i el 1981, any que es jubilà El 1974 fou escollida la primera presidenta de l’Associació d’Antigues Alumnes de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, i entre el 1975 i el 1977, presidenta de l’Associació de Bibliotecàries, antecedent de l’actual Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya El…
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior, desaparegué a…
Demèter
Mitologia
Divinitat major grega, filla de Cronos i de Rea, pertanyent a la generació dels déus olímpics.
Hom la identificà sovint, segons l’etimologia dòrica del seu nom Terra-Mare, amb Gea i Rea-Cíbele Fou la deessa de la terra conreada, especialment del blat i dels altres cereals En les llegendes i els cultes, de caràcter palesament agrari i que s’expandiren per tot el món grec, és estretament vinculada a la seva filla Persèfone, fruit de la seva unió amb Zeus El mite del rapte de Persèfone dóna compte de la repercussió agrària dels canvis estacionals i explica l’origen dels misteris d’Eleusis Unes altres llegendes parlen dels seus amors amb Posidó i amb Jasió, dels quals nasqueren,…
Consell d’Hisenda
Història
Òrgan de govern de la monarquia espanyola per a administrar els ingressos i les despeses de la corona de Castella.
Supervisava tot el sistema financer, establia el pressupost i cercava nous recursos En la pràctica depenia molt del Consell d’Estat, la política del qual finançava Fou creat el 1523 i reorganitzat el 1593, en substitució de la Contaduría Mayor, que fou absorbida definitivament el 1602 Era compost per un president, sis consellers, un gran canceller, dos secretaris i un fiscal Fou reformat unes quantes vegades durant el s XVII la recapta d’imposts fou encarregada a la Sala de Millones, inclosa en el Consell Els Borbó el reduïren en nombre de funcionaris i en importància, però Carles IV l’…
corb

Corb
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, el més gros de tots, que ateny uns 60 cm.
Té el plomatge de color negre, lluent el bec és molt gruixut, i les potes, amb ungles molt fortes La cua és unciforme, cosa que el diferencia, si més no en el vol, de la cornella negra Té un crit ronc i profund el seu vol és potent i sovint vola a vela fent amples cercles que li permeten de localitzar les possibles preses S'alimenta de tota mena de petits animals, que caça amb el seu potent bec, i de carronya Viu en llocs accidentats, bé que freqüenta també les planes, sobretot a l’hivern Nia als forats de les penyes, rarament en els arbres És sedentari a quasi tot Europa és comú al Principat…
commutació
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, correlació sistemàtica entre el pla de l’expressió i el pla del contingut a través de les respectives unitats formals.
Si hi ha aquesta correlació, el canvi d’una unitat fonològica per una altra produirà un canvi automàtic i sistemàtic en el pla del contingut En català, per exemple, la permutació de tots els fonemes vocàlics en un context s-k dona lloc successivament a sic, cec, sec, sac, soc i suc El fet que els resultats lèxics tinguin un contingut semàntic distint indica que cadascun dels fenòmens vocàlics permutats tenen, al seu torn, capacitat distintiva pròpia, tot i que en uns altres contexts —com ara en casa/quesa — no donin lloc a canvis lèxics reals de la llengua quesa no existeix En general, l’…
cobertura
Història
Privilegi de restar amb el cap cobert davant el rei i durant les cerimònies religioses.
Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al s XVII, fou resolt per la…