Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
expressió
Manera d’expressar-se, terme o tomb del llenguatge oral o escrit.
distingir
Separar en classes o categories atenent a unes determinades propietats o característiques.
abelià | abeliana
Matemàtiques
Relatiu o pertanyent a conceptes o resultats deguts a Niels Henrick Abel.
associativitat
Matemàtiques
Propietat que tenen moltes operacions matemàtiques binàries d’acord amb la qual per a fer l’operació de tres elements es poden operar els dos primers i després operar el resultat amb el tercer element o bé operar el primera amb l’operació dels dos darrers.
La suma i la multiplicació dels nombres reals o complexos presenten aquesta propietat
fiabilitat
Matemàtiques
Tecnologia
Mesura de la confiança que hom pot tenir en el funcionament correcte d’un sistema o d’un dels elements que el componen.
Hom l’expressa per la probabilitat que s’acompleixi aquest funcionament correcte durant un temps determinat i en condicions especificades de funcionament La fiabilitat variarà amb aquestes condicions, tant si són pròpies del sistema com si són externes Hom pot estudiar la fiabilitat d’un element i la del sistema en el seu conjunt en funció del temps mitjançant tres nocions interrelacionades la supervivència, la duració de vida i la probabilitat condicional de falliment o d’avaria, la més instructiva de les quals és la tercera amb un nombre suficient d’observacions hom obté, per a…
trastorn de la conducta alimentària
Alimentació
Grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingestió alimentària o l’aparició de comportaments de control del pes, que afecta majoritàriament infants, adolescents i joves.
Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva…
coordinació
Gramàtica
Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical, de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres.
En català, el procediment de coordinació més important és enllaç mitjançant la conjunció copulativa i en Joan és a París i en Pere no sé on para coordinació de frases, el llibre és bo i m’ha divertit de constituents, dones i homes de mots Però aquest conjuntiu pot ésser omès, com a les enumeracions homes, dones, criatures , o bé inversament, pot ésser reforçat per uns altres procediments a la frase l’un hi va i l’altre en torna la referència recíproca de les parelles l’un/l’altre i hi/en suporta el lligam Bé que la coordinació és un dels procediments gramaticals més simples, de fet és…
armar cavaller
Història
Cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller, i que consistia essencialment en el cenyiment de l’espasa al neòfit pel padrí i el cop que aquest, amb el palmell de la mà, li donava a la nuca o a la galta.
La cerimònia, característica de l’estructura feudal franca de l’alta edat mitjana, apareix mencionada d’una manera precisa a partir de la segona meitat del s XI la intervenció de l’Església, a través de la benedicció de les armes i de l’aspirant, donà lloc a diversos rituals fins que al s XIII hom arribà a la plenitud del cerimonial A la corona catalanoaragonesa, el donzell o futur cavaller passava la nit a l’església en oració per vetllar les armes i prenia un bany purificador al matí següent, armat a punt d’entrar en batalla i amb el cap descobert, havia de presentar-se al rei o senyor, el…
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de…