Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
mussola

Mussola
wendywiles (CC BY-NC 4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids, d’uns 2 m de llargada màxima, de pell llisa i amb els denticles dèrmics molt petits.
La coloració és grisa o grisa terrosa al dors, amb taques blanques i de color marró clar al ventre Habita als fons sorrencs i s’alimenta de molluscs i crustacis, per a trencar les conquilles i closques dels quals té unes fortes plaques dentals És vivípar, però manca de pseudoplacenta Es troba a l’Atlàntic i a la Mediterrània
àcid metansulfònic
Química
Àcid sulfònic derivat del metà per substitució d’un hidrogen per un grup -SO3H.
Com l’àcid sulfúric, és molt higroscòpic, fortament àcid i soluble en aigua i en dissolvents polars Es presenta en forma totalment ionitzada en dissolució aquosa i en la majoria dels dissolvents orgànics Hom l’utilitza com a catalitzador en polimeritzacions, alquilacions, transesterificacions, eterificacions i deshidratacions Té una acció més suau i selectiva que la de l’àcid sulfúric
Académie des Sciencies Morales et Politiques
Institució fundada el 1795 per la Convenció Nacional.
Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia
Acadèmia Xinesa de Ciències
Institució fundada l’any 1949 pel govern de la República Popular de la Xina.
Substituí l’Acadèmia Sinica traslladada a Taipei al final de la guerra civil pel govern nacionalista Consta actualment de cinc departaments física i matemàtiques química ciències biològiques ciències de la Terra ciències tecnològiques Per a les humanitats va constituir-se el 1977 l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials Resideix a Pequín i té delegacions a les principals ciutats xineses
Io
Astronomia
El més interior dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 7 de gener de 1610.
El diàmetre és de 3630 km, té una massa quasi igual a la de la Lluna, el període de revolució sideral és d’1,77 dies i la distància entre el satèllit i el centre de Júpiter és de 422000 km Fou estudiat a bastament per les sondes Voyager , les quals hi evidenciaren una forta activitat volcànica
Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans
Organisme creat l’any 1972 dins del Centre Universitari de Perpinyà.
Té com a objectiu la investigació, la publicació de treballs, l’organització de colloquis o de seminaris i de conferències, i la formació de professors i investigadors en tots els àmbits del coneixement dels Països Catalans i de la seva civilització Dirigit per Jordi Estivill, ha publicat treballs d’investigació i edita, des del 1974, la revista “Aïnes”
damà
Mastologia
Mamífer de la família dels procàvids.
Pertanyen als gèneres Procavia, Heterohyrax i Dendrohyrax són de talla petita com la del conill i amb aspecte general semblant al cobai El tronc és allargat, amb les potes curtes Plantígrads, tenen quatre dits a cada mà i tres a cada peu, tots proveïts de petites peüngles, a excepció del segon dit del peu, que té una ungla ganxuda
cranc

Cranc
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Nom comú dels crustacis decàpodes.
Tenen el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen, el qual sol ésser curt i doblegat sota el cefalotòrax o cargolat sobre ell mateix El primer parell de potes és de grans dimensions i té forma de pinça La majoria dels crancs són marins, bé que alguns viuen en terra ferma o a les aigües dolces
clorargirita
Mineralogia i petrografia
Clorur d’argent, AgCl.
Mineral que cristallitza en el sistema regular formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera Blanca en estat fresc, és extremament sensible a la llum, que l’acoloreix de gris, violeta i negre Té duresa 2,5 i pes específic 5,55 Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d’argent
polihalita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de magnesi, calci i potassi, K2Ca2Mg(SO4)4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta generalment en agregats fibrosos i, més rarament, en masses fulloses o en feixos Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 2,77 Pot tenir un color vermell, blanc, groc o gris N'hi ha a Ische Àustria, a Vic Lorena i a Texas