Resultats de la cerca

Vida Després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat de capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Martini fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17 000 volums La seva Storia della Musica , que…

Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de maig de 1740 fou erigit…

Vida Començà els seus estudis musicals aprenent flauta i oboè amb Pierre Maréchal El 1698 ingressà en l’orquestra de la ciutat de Celle i poc després anà a Hannover per estudiar composició amb A Steffani El 1706 viatjà a Londres, on arribà a ser músic de la cort del príncep Jordi de Dinamarca, espòs de la reina Anna I d’Anglaterra El 1710 participà en la fundació de l’Academy of Ancient Music i, entre el 1712 i el 1736, treballà assíduament als teatres londinencs Mostrà gran habilitat com a instrumentista de tecla i succeí a GB Daghi en el càrrec d’organista i mestre de capella de la cort…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J Schelle i J Kuhnau, per als quals treballà com a copista Gaudí, a més, de l’amistat de GPh Telemann i G Grünewald i de l’admiració de JS Bach El 1707 succeí a JC Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt El 1712 fou nomenat mestre de capella La seva…

Fou un dels castrats més admirats del seu temps i aconseguí una gran reputació a Itàlia, Alemanya i altres països europeus El 1692 s’establí a Londres com a professor de cant Del 1705 al 1711 treballà com a compositor a la cort de Viena, on compaginava l’activitat musical amb l’exercici de tasques diplomàtiques Passà els darrers anys de la seva vida a Itàlia, on fou ordenat de capellà 1730 Escriví un oratori i diverses cantates i àries La seva aportació més important a la història de la música fou el tractat de cant Opinioni de’ cantori antichi e moderni, o sieno Osservazioni sopra il canto…

El 1734 obtingué la plaça de mestre de capella de la seu de Segòvia El 1741 fou nomenat per al mateix càrrec a la catedral de Valladolid, plaça que ocupà fins el 1752 Aquest any es traslladà a l’església de l’Encarnación, de Madrid Al llarg de la seva etapa madrilenya treballà en representacions d’òpera que es feien a les cases de la noblesa Compongué tant música litúrgica com religiosa en romanç S’han conservat diversos textos de villancets en Letras de los Villancicos que se han de cantar en los solemnes maitines del nacimiento de NRedemptor en la Santa Iglesia Catedral de Valladolid 1741…

Era fill de John Christopher Smith, el principal amanuense de GF Händel El seu mestre més important fou Thomas Roseingrave i també rebé algunes lliçons del mateix Händel i de JCh Pepusch Compongué la seva primera òpera, Ulysses 1733, en estil italià De les següents destaquen The Fairies 1755 i The Tempest 1756, totes dues basades en obres de W Shakespeare Del 1759 al 1768 dirigí les interpretacions anuals del Messiah de Händel al Foundling Hospital, on era organista Dels seus nou oratoris sobresurt Paradise Lost 1760, a partir de l’obra de J Milton En altres oratoris, com ara Rebecca 1764 i…

Rebé les seves primeres classes de música del seu pare Entre el 1741 i el 1750 fou director musical del monestir de Marchtal, i sotsprior a partir del 1763 Fou un dels compositors bavaresos de música eclesiàstica més ben coneguts del seu temps, i gràcies a ell el monestir de Marchtal aconseguí una gran reputació musical Compongué cantates, salms i misses de grans dimensions, en les quals destaca el seu domini del contrapunt i una gran inventiva melòdica, observable en les seves àries L’escassa música instrumental que se’n conserva consisteix en suites per a clavicèmbal i partites…

Començà la seva carrera com a membre del cor del monestir benedictí de Sant Nicolau de Praga Estudià música amb P Smrkovský i orgue amb I Vavák Viatjà freqüentment, i visità Viena i diversos monestirs de Bohèmia i Moràvia Fou un compositor de renom i una de les figures més destacades del Barroc tardà a Bohèmia Molt conegut no solament al seu país sinó també a Àustria, Hongria i Baviera, compongué una gran quantitat de música sacra, de la qual destaquen trenta misses i quatre oratoris Escriví també àries, lletanies i motets Mostrà inclinació per l’estil policoral de l’escola…

Es formà musicalment amb H Schütz a Dresden Treballà com a instrumentista a les corts de Dresden, Merseburg, Kassel, Weissenfels i Zeitz Des del 1678 fou mestre de capella en aquesta darrera ciutat i el 1680 substituí JPh Krieger com a mestre de capella a la cort de Weissenfels No arribà a publicar cap de les seves obres, moltes de les quals s’han perdut La seva música conservada és sobretot religiosa, amb textos alemanys i llatins En els seus concerts sacres a poques veus mostra una inclinació especial pels textos llatins, tant bíblics com extrabíblics Compongué algunes àries…