Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
Amand Redondo Ariol
Excursionisme
Metge i excursionista.
Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà com a metge en diverses expedicions als Andes de Bolívia 1969, Grenlàndia 1972, el Tirich Mir 1973 i el Makalu 1976 Durant aquestes expedicions realitzà estudis relacionats amb l’aclimatació, les condicions meteorològiques, l’ús de l’oxigen i la preparació física adequada per a afrontar determinades condicions extremes d’altitud i supervivència Rebé la medalla d’or collectiva de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1973, 1976
Grup Excursionista Amerenc Esquelles
Excursionisme
Entitat excursionista d’Amer.
Fundat el 1969 amb el nom de Grup Esquelles, l’any 1973 adoptà la denominació actual El mateix any organitzà la Flama del Canigó El 1990, conjuntament amb el Centre Excursionista Bellmatí de Llagostera, realitzà una expedició a la serralada dels Andes, on s’assoliren els cims del Nevado Ojos del Salado 6893 m i Huascaran 6760 m Organitza regularment sortides, conferències i l’Aplec de l’Ermita de Santa Brígida L’any 2012 tenia uns 200 socis
coca

Branquillons de coca
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les eritroxilàcies, d’1 a 3 m d’alçada, d’escorça blanquinosa, fulles el·líptiques semblants a les del taronger, flors groguenques i fruits drupacis.
Propi dels Andes bolivians i peruans, és conreat també per les fulles, que són estimulants i narcòtiques per la cocaïna que contenen Els inques veneraven la coca i la cremaven durant els sacrificis Els indis andins masteguen les fulles arrebossades de cendra o de calç quan han de fer esforços físics extraordinaris, com és ara llargues caminades o treballs ininterromputs a les mines Juntament amb nous de cola és la base d’algunes begudes carbòniques refrescants
Cúcuta
Ciutat
Capital del departament Norte de Santander, Colòmbia.
Situada vora el riu Pamplonita, als contraforts septentrionals de la Cordillera Oriental dels Andes L’augment demogràfic fou molt fort, puix que l’any 1919 tenia 20 364 h La ciutat, edificada de nou després del terratrèmol del 1875, és en una regió agrícola de plantacions i ramadera constitueix un centre comercial, entre Colòmbia i Veneçuela, i un nucli industrial indústries tèxtils, alimentàries, del tabac i del sabó Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Francisco de Paula Santander, fundada el 1962
xinxilla

Xinxilla
Josh More (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels rosegadors i de la superfamília dels histricòids, de la família dels xinxíl·lids, d’uns 20-30 cm de longitud, amb els ulls grossos i les orelles arrodonides, monògam i amb el pelatge de pèl llarg, sedós i molt suau, un dels més apreciats en pelleteria.
Habita en zones restringides dels Andes de Xile i del Perú, a una altitud de 3000-5000 m, especialment en paratges rocallosos, però pràcticament s’han extingit en estat salvatge, a causa de la intensa caça de què són objecte des de fa uns quants segles per obtenir-ne la pell Abans hom les podia trobar, en poblacions de molts individus, per tota la zona andina Actualment existeixen granges de xinxilles a diversos indrets del món que garanteixen les necessitats del mercat
Sergi Escalera Fernández
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, realitzà ascensions als Pirineus, els Alps i els Andes Participà en una expedició a Noruega i en dues a l’Himàlaia al Broad Peak 1981 i al Lhotse Shar 1984 L’any 1987 fou membre d’una nova expedició al Lhotse Shar, com a responsable de material Mentre es disposava a fer el cim, a causa d’una allau, perdé la vida juntament amb els seus companys Antoni Sors, Francesc Porras i Antonio Quiñones
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
Mendoza
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina, fronterera amb Xile.
La capital és Mendoza S'hi localitzen els cims Aconcagua, 7 032m i els passos Paso de la Cumbre, 4 064m més elevats dels Andes Al S hi ha alguns sectors volcànics L’agricultura es basa en el conreu de la vinya, de la qual s’obté la major quantitat de producció de tota l’Amèrica del Sud Hi és important la ramaderia porcs, cavalls i vaques Hi ha jaciments de petroli i de minerals d’urani, plom, argent, etc, i té indústria del ciment
quítxua
Dones joves quítxues peruanes amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Història
Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.), sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.
Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats
Antoni Ricart de Mesones
Alpinisme
Metge i alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, està especialitzat en medicina de muntanya Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, al Karakoram Gasherbrum II, 1980, i K2, 1988, als Andes del Perú 1981 i a l’Himàlaia Manaslu, 1982 Everest, 1983, 1985 Lhotse Shar, 1984, 1987 Cho Oyu, 1992, Annapurna I, 1999 Subdirector de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, formà part del comitè organitzador del Congrés Mundial de Medicina de Muntanya i Fisiologia d’Altitud Barcelona, 2002
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina