Resultats de la cerca

Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, començà a volar el 1965 El 1968 adquirí l’aeròdrom de Sant Pere Sallavinera-Calaf i en fou el principal impulsor Guanyà, acompa-nyat de Gabriel Rosselló, la Volta Aèria a Catalunya en dues ocasions 1971, 1972 El 1973 realitzà l’expedició Barcelona-Bali Indonèsia en 29 etapes amb Lluís Malagarriga També fou membre de la Junta Directiva de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Rebé la creu de l’Orde al Mèrit Aeronàutic de l’exèrcit de l’aire

Jugà al Club Mayda, el Ping Pong Club Tívoli, el Montesco i el Club de Tennis Taula de Barcelona Fou dues vegades campió d’Espanya de dobles mixtos 1956, 1957, campió de la Lliga amb el Tívoli 1962 i dos cops campió de Catalunya de dobles 1953, 1959 Participà en els Campionats del Món del 1957 i del 1959

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès i es proclamà en set ocasions campió d’Espanya de lluita grecoromana 1960-63, 1968, 1969, 1972 en la categoria de 52 kg Disputà els Jocs Mediterranis 1963 i el Campionat d’Europa 1968, 1972 de la modalitat Exercí d’entrenador del mateix club fins el 2003 i també fou entrenador de la Federació Catalana de Lluita durant les dècades dels anys vuitanta i noranta

Competí representant el club de boxa Sant Eloi Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1970 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur

Membre del Club de Billar Barcelona, s’especialitzà en billar a tres bandes i fou campió d’Espanya en cinc ocasions 1947, 1948, 1953, 1955, 1957 Posteriorment, fou vicepresident de la Federació Espanyola de Billar i de la Confederació Europea de Billar, i membre de la Federació Internacional de Billar

Membre del Gimnàs Blume, l’any 1954 aconseguí la medalla de plata en l’exercici de terra del Campionat de Catalunya i fou inclòs a la selecció catalana A per al Campionat d’Espanya Aconseguí la tercera plaça general del Campionat de Catalunya, guanyant la plata en poltre amb arcs i el bronze en mans lliures, paralleles, salt de poltre i barra fixa 1955 També fou medalla de bronze en barra fixa al Campionat d’Espanya Competí en una època de domini aclaparador de Joaquim Blume, amb el qual compartí equip en festivals i exhibicions Durant la dècada de 1960 fou secretari de la Federació Catalana…

Competí en gimnàstica artística representant el Gimnàs Barcino El 1950 es proclamà campió d’Espanya de segona categoria, i pujà a primera categoria En aquesta categoria fou subcampió estatal en el concurs general 1951, darrere de Joaquim Blume, i tercer classificat 1952 El 1951 també guanyà la medalla de plata en paralleles i salt de cavall

Membre del Gimnàs Blume, guanyà la medalla de plata en salt i la de bronze en barra en el Campionat d’Espanya 1944 Aconseguí la tercera posició en la classificació general 1945, i guanyà la medalla d’or en salt, la de plata en barra i la de bronze en paralleles També obtingué la medalla d’or en salt 1946 i anelles 1946, 1947 del Campionat d’Espanya Així mateix, s’adjudicà la medalla d’or en la prova de salt del Campionat de Catalunya 1944, la medalla d’or en el concurs general de Catalunya 1946 i també l’or en barra, paralleles i anelles

Formà part del Club Optimista, de l’Èpic de Terrassa, del Club de 7 a 9 i novament de l’Èpic de Terrassa, club on es retirà L’any 1954 ascendí a primera categoria i el 1956 destacà a les files del 7 a 9 Com a entrenador, aconseguí fer pujar a la màxima categoria estatal els equips masculí i femení de l’Èpic de Terrassa Malgrat que no guanyà cap títol, posà les bases dels èxits posteriors del club egarenc en els campionats de Catalunya i Espanya

Membre del Club Natació Manresa, especialitzat en proves d’esquena Guanyà la prova dels 100 i 200 m esquena del Campionat de Catalunya 1976 Participà amb la selecció espanyola en els trofeus internacio-nals de Trento 1973 i Ginebra 1975