Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Té com a matèria la societat coetània retratada en episodis de desenvolupament discontinu, amb vinculacions suggeridores amb novelles anteriors de l’autor El tema, conceptual, tracta dialècticament del determinisme, el tret diferenciador del naturalisme de Zola que Oller no arribà a acceptar S’hi fa el seguiment de la vida d’un malalt mental des de la joventut fins a la mort Tanmateix, malgrat que Daniel Serrallonga n’és el protagonista, la novella no és la història d’aquest home, sinó que progressa a partir de dos plans distints i definits per dos personatges,…

El grup integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter i Moix componen unes primeres cançons en català que constitueixen l’origen de l’anomenada Nova Cançó

Té una cabuda de 404 places i un espai per a 60 músics ampliable a 110 El Patronat Municipal de l’Auditori Pau Casals s’ocupa de la seva gestió i organitza temporades estables de concerts i el Festival Internacional de Música Pau Casals, de periodicitat anual

Casada amb el reumatòleg Ramon Cirera i Voltà, firmava P Tous de Cirera Publicà poemes de caràcter popular Vergeret d’abril 1934, Figures i paisatge 1943 i Medalles 1951 També la biografia Agnès Armengol 1957

Dirigida per Carme Karr , defensà bàsicament un programa de culturització de les dones publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals amb peces de Carme Karr, Lluïsa Casagemas, José Antonio de Donostia, etc Hi collaboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Cañellas i Isabel Serra, entre altres

Publicat en llengua catalana, els directors n’han estat Martina Camiade i Xavier Llovera Pel que fa als collaboradors, destaquen els noms de Lídia Armengol, Martina Camiade, Pere Canturri, Pere Cavero, Jordi Guillamet, Esteve Lòpez, Xavier Llovera, Maria Jesús Lluelles, David Mas, Marta Planas, Joan Peruga, Carme Tudel i Elisenda Vives

Era una antiga domus o masia fortificada que havia pertangut als senyors de Montornès, als Armengol i als Taverner, reconstruïda el 1718 pel seu propietari Oleguer d’Ardena, comte de Darnius A la façana hi ha rajoles amb els retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries

La integraren agrupaments confessionals ja existents, bàsicament l’Agrupament de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Jordi Bonet i Armengol en fou el primer president 1957 Fou membre fundador de la Conferència Internacional de l’Escoltisme Catòlic La seva constitució fou decisiva per al desenvolupament posterior de l' escoltisme als Països Catalans

Fundat el 1978, fou impulsat per Joan Armengol Disposa d’un equip sènior masculí i un altre de femení, que han competit en diverses ocasions a la tercera divisió catalana També disposa de nombrosos equips en categories inferiors Collabora en l’àmbit escolar amb associacions de mares i pares de Martorell Juga al camp de l’Institut Esportiu Municipal de Martorell

Competí com a amateur amb l’Agrupació Ciclista El Prat i l’equip Ignis Fou mecànic de l’equip Kelme i el Comunitat Valenciana durant trenta anys Formà part de l’AC Prat i el 1986 creà l’Escola Pratenca, que presidí i des d’on creà la cursa per a veterans Memorial Joan Suñol Armengol, en memòria del seu pare