Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
alemanya
Dansa i ball
Ball popular molt viu, de ritme ternari (compàs de 3/4) vigent als s. XVIII i XIX.
No sembla tenir cap relació amb la dansa alemanya de ritme binari que forma part de la suite Haydn, Mozart i Beethoven compogueren danses alemanyes El ritme d’aquesta dansa la fa semblant al vals
Édouard Risler

Edouard Risler
© Fototeca.cat
Música
Pianista.
Estudià a París amb LDiémer Féu importants tournées de concerts per Europa El 1918 actuà a Barcelona, on amb Pau Casals tocà totes les sonates de violoncel i piano de Beethoven Fou professor del conservatori de París
Léon Frédéric
Pintura
Pintor belga.
Conreà una pintura social dins el naturalisme del s XIX, com a l’obra Serventa vella , i també una pintura simbolista, de tipus idealista, com el Rierol , dedicat a Beethoven Koninklijke Musea voor Schone Kunsten van België
missa solemne
Música
Missa en la qual la majoria de les parts són cantades, amb la possible excepció de les Epístoles i l’Evangeli, en contraposició amb missa lecta o missa baixa.
Es distingeix d’una simple missa cantada pel fet d’ésser especialment elaborada i ambiciosa en les seves proporcions El cas més conegut d’ús d’aquesta denominació és la Missa Solemnis , opus 123, de L van Beethoven
Philip Cipriani Hambly Potter
Música
Compositor, pianista, director i pedagog anglès.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor de piano Posteriorment estudià contrapunt amb Th Attwood i teoria amb JW Callcott, W Crotch i J Woelfl El 1816 debutà com a pianista, i el mateix any la Philarmonic Society li encomanà la composició d’una obertura Estudià composició a Viena 1817 amb EA Förster, i rebé consells de L van Beethoven, que creia en el seu talent com a compositor Després d’una estada a Itàlia, el 1821 retornà a Londres L’any següent fou nomenat professor de piano a la Royal Academy of Music i el 1832 en fou elegit director, fins el 1859, any en…
Joseph Kalichstein
Música
Pianista nord-americà d’origen israelià.
Estudià a la Juilliard School de Nova York 1962-69, on fou deixeble d’Ilona Kabos, Joshua Shor i Edward Steuermann Posteriorment es perfeccionà amb Vladimir Ashkenazy L’any 1967 fou premiat amb el Young Concert Artists Award, fet que li permeté de debutar a Nova York, al costat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per L Bernstein, en un concert televisat en el qual interpretà el Concert número 4 de L van Beethoven Dos anys més tard, el 1969, guanyà el Premi Leventritt i el Premi Memorial Edward Steuermann Actuà, entre d’altres, amb l’Orquestra Filharmònica de…
Ignacy Friedman
Música
Pianista i compositor polonès.
Començà els seus estudis al Conservatori de Cracòvia, on fou deixeble del pianista T Leschetizky Més tard estudià composició amb Guido Adler i Hugo Riemann a Leipzig Debutà a Viena i es donà a conèixer ràpidament fent gires per Europa Residí a Berlín i a Copenhaguen i més tard viatjà per l’Amèrica del Sud i per Austràlia, país aquest darrer on l’any 1940 fixà la seva residència A part de realitzar nombrosos concerts com a solista, també acompanyà en moltes ocasions el violinista Bronislaw Huberman Més tard, tots dos músics s’uniren a Pau Casals, amb el qual interpretaren els Tres trios per a…
sentence
Música
Terme introduït per A. Schönberg en el seu Fundamentals of Musical Composition (1967) per a descriure un model formal, característic del període clàssic.
La sentence és composta per dues parts de dimensions equivalents que actualment es denominen presentació i continuació, si bé aquests termes no són del mateix Schönberg La presentació comprèn una idea bàsica i la seva repetició transposada, mentre que la continuació mostra característiques de desenvolupament com ara la fragmentació temàtica o la progressió harmònica vegeu exemple 3 de frase La sentence , paraula amb què Schönberg tradueix una de les accepcions del terme alemany Satz , és un model formal característic dels temes clàssics vegeu exemples 3 i 4 de frase , essent l’exemple més…
scherzo
Música
Als s. XVI i XVII, peça vocal o instrumental de caràcter lleuger i sense forma fixa.
Els reculls més cèlebres són els Scherzi musicali de Claudio Monteverdi Al principi del s XIX el scherzo fou introduït per Beethoven en la forma sonata i en el quartet com a substitució del minuet, i s’hi generalitzà
Emil Ludwig
Literatura alemanya
Nom amb què és conegut l’escriptor alemany E.Cohn.
Féu diverses incursions en el camp del teatre, però l’anomenada li ve de les biografies novellades, lligades amb citacions dels seus biografiats, la psicologia dels quals aprofundeix Bismarck 1912, Goethe 1920, Converses amb Masaryk 1935, Napoleó 1939, Beethoven 1943, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina