Resultats de la cerca

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1213 amb el futur Lluís VIII de França, a la mort del seu marit esdevingué regent 1226-34 de llur fill, Lluís IX Dominà les revoltes dels grans feudataris i continuà l’obra de penetració de la monarquia francesa a les terres del sud Pel tractat de París 1229 obligà el comte Ramon VII de Tolosa a renunciar als territoris que formaren les senescalies reials de Bellcaire i Carcassona, i fou estipulat el matrimoni de l’hereva del comte, Joana, amb un fill de Blanca Fou de nou regent en partir Lluís IX a la Croada

Vida i obra El 1804 ingressà a l’ordre dels jerònims Durant la guerra del Francès residí a Castellterçol, on escriví gran part de la seva obra poètica, que reuní sota el títol de La musa vigatana La seva obra, conservada en còpia al Museu Episcopal de Vic, consta de 225 composicions en català i 45 en castellà, la majoria de caràcter humorístic o satíric, entre les quals destaquen Colloqui entre en Xisco i en Nasi , la Crida del bou de les festes de Vic 1803 i la cançó patriòtica i antinapoleònica Sarra…

Segons Joaquim Botet i Sisó, aquest castell depenia de la família des Torrent, que el tenia en feu pel senyor de Torroella de Montgrí L’any 1272, en produir-se el bescanvi entre Dalmau de Rocabertí i l’infant Pere, com a representant del rei, esdevingué senyor de Torroella aquest infant i, de fet, el castell d’Albons fou incorporat a la corona En un document del mateix 1272, una mica més tardà que el precedent, hi ha esmentada una Beatriu de Llagostera i d’Albons Albornis , casada amb Arnau de Llagostera Quan el 1303 es relacionen tots els torts fets pel comte d’Empúries contra el rei o el…

Fill de Berenguer IV d’Oms Cavaller El 1462, en produir-se la invasió francesa del Rosselló a l’inici de la guerra contra Joan II, era senescal de Bellcaire i anava amb l’exèrcit invasor Durant l’ocupació francesa fou conseller i camarlenc del rei, senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels comtats per Lluís XI 1463-71 Amb tot, des del 1471, amb el seu nebot Guillem I d’Oms de Santapau, Pere d’Hortafà i d’altres s’alçà en armes contra els francesos El 1472, Joan II el confirmà, en recompensa, com a governador El 1474, però, arran d’una nova invasió…

Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina Escriví un Arxiepiscopologi de Tarragona editat el 1951, que arriba fins el 1664 Alguns estudiosos també esmenten com a obra seva un Epítome historial de la ciudad de Tarragona , no localitzat La seva notable producció poètica, adscrita a l’estètica cultista, figura aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana , inèdit fins l’any 1873, i tracta temes religiosos, amorosos, satírics i de circumstàncies També compilà un recull de composicions de poetes tarragonins sota el títol de Pancàrpia poètica , que s’ha…

Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar 1514 Gaudí…