Resultats de la cerca
Es mostren 491 resultats
bíceps

Bíceps braquial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Múscul que en una de les seves extremitats té dos tendons per a unir-se amb l’os.
El bíceps braquial , múscul llarg del braç, innervat pel nervi musculocutani, produeix la flexió i la supinació de l’avantbraç i l’elevació i l’adducció del braç el bíceps crural , múscul llarg de la cuixa, innervat pel nervi ciàtic major, produeix la flexió de la cama sobre la cuixa
Josep Pasqual
Medicina
Metge.
Exercí la professió a Vic El 1767 fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona Publicà diverses obres, com Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar a los enfermos de la cama 1783 i Sobre la utilidad de la música para los enfermos 1785
txa-txa-txa
Dansa i ball
Ball ràpid d’origen cubà de quatre temps.
Combina ritmes de la rumba i del mambo, caracteritzat perquè, en els dos primers temps, es fan dos passos lents acompanyats d’un moviment circular de malucs i flexió pronunciada de la cama que fa el pas i, en els dos últims temps, es fan tres passos ràpids gairebé sense desplaçar-se de lloc
camagroc

Camagrocs
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de barret bru grisenc, en forma d’embut, de 3 a 6 cm de diàmetre i marge molt ondulat.
La cara inferior, que és d’un bell color taronja, presenta plecs amples, longitudinals, i s’uneix sense solució de continuïtat amb la cama, afuada i del mateix color La carn s’asseca fàcilment i desprèn aleshores un perfum intens, de brou de carn Viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i és comestible
llora

Llora blanca
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Nom de diversos bolets de la família de les russulàcies, del gènere Russula, sobretot de la secció Heterophylla.
Les llores són pròpies de boscs de planifolis, de barret més o menys verdós, grisenc o gris lila i bons comestibles, com la llora aspra Russula cyanoxantha , la llora blanca o llora clapada o palometa R heterophylla , la llora de cama rosada R alutacea , la llora dolça R cutefracta , la llora retgera R aurata i la llora verda R virescens
nervi ciàtic
Anatomia
Branca terminal del plexe lumbosacre.
Surt de la pelvis per la part inferior de l’escotadura ciàtica major, davalla entre la tuberositat de l’isqui i el trocànter major del fèmur i se situa en la cara posterior de la cuixa per sota la porció llarga del bíceps crural En arribar al buit popliti es bifurca i es formen els nervis ciàtic popliti extern i intern, que es distribueixen per la cama Els nervis ciàtics tenen una funció mixta sensitiva i motora
El que cal saber de les desviacions del membre inferior de l’aparell locomotor
Patologia humana
Les desviacions més habituals dels membres inferiors són el genu valgum , que consisteix en el desplaçament del genoll cap endins i la cama cap enfora el genu varum , és a dir, la desviació del genoll cap enfora i la cama cap endins, i el genu recurvatum , el desplaçament del genoll cap enrere Totes aquestes desviacions poden afectar un membre inferior o tots dos Les desviacions dels genolls poden ésser congènites o bé presentar-se durant la infància o l’adolescència, degudes a factors constitucionals, raquitisme, traumatismes o infeccions òssies Cal tenir en compte…
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
Torcuato Luca de Tena y Brunet
Literatura
Escriptor castellà.
Fill del periodista Ignacio Luca de Tena, conreà també el reportatge periodístic, la novella La mujer del otro , 1961, Premi Planeta La brújula loca , 1965 Pepa Niebla , 1970, el teatre Hay una luz sobre la cama , 1970 El triunfador , 1971, l’assaig, etc Publicà també una trilogia de memòries polítiques i periodístiques Papeles para la pequeña y gran historia 1991, Franco, sí, pero premi Espejo de España 1999 i Mercedes, Mercedes 1999 Moltes obres seves han estat traduïdes a diversos idiomes Fou membre de la Real Academia Española
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina