Resultats de la cerca

Ha conreat molts gèneres literaris, tant novella, conte, poesia i teatre com assaig Debutà el 1983 amb la novella Raudt, svart ‘Vermell, negre’, si bé no escrigué, ni es representà, la seva primera obra dramàtica,  Og aldri skal vi skiljast ‘I no ens separarem mai’, fins el 1994 Ha estat en aquest gènere que ha obtingut un major reconeixement mundial, sobretot després del muntatge que feu el director francès Claude Régy de Nokon kjem til å komme ‘Vindrà algú’ És el dramaturg noruec que ha estat més representat després d’Ibsen, i els seus textos han estat traduïts a més de quaranta llengües La…

Vinculada a la Universitat de Vic des dels inicis com a Estudis Universitaris de Vic , s’ha orientat sobretot cap a temes relacionats amb l’ensenyament i ofereix diverses colleccions amb la voluntat de contribuir també a la normalització lingüística nacional de les publicacions universitàries i assagístiques de didàctica “Didàctica”, pedagogia “Complements”, “Interseccions”, “Textos Pedagògics”, tècnica “Tecnociència” i història i humanitats “Referències”, “Biblioteca d’Història de Catalunya”, “Biblioteca Universitària/Història”, “Jaume Caresmar”, “Escolis” També cultiva un vessant literari…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Collectiu de Cinema de l’Assemblea per la Llibertat d’Expressió ARGUMENT La peça teatral homònima d’Els Joglars FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Els Joglars MUNTATGE Anastasi Rinos, Amat Carreras, Marisa Aguinaga SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Els Joglars Miriam de Maetzu, Ferran Rañé, Gabriel Renom, Andreu Solsona i Arnau Vilardebó Sinopsi L’obra mostra el periple vital del delinqüent polonès Heinz Txez, executat a Tarragona el 2 de març de 1974, el mateix dia que ho fou Salvador Puig Antich a Barcelona S’explica la…

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…

Els haides pertanyen a la família lingüística na-denè i, juntament amb els pobles tlingit al N de Vancouver, kwakiutl, tsimshian i salish a la costa de la Colúmbia Britànica, constitueixen el grup cultural dels anomenats indis del Nord-oest L’economia es basa en la pesca del salmó, la caça dels grans mamífers marins i la utilització de la fusta dels boscs Construïren grans canoes, cases amb portes molt treballades, pals totèmics, caixes decorades amb relleus i magnífiques màscares, les peces d’art més interessants dels indígenes de l’Amèrica del Nord Són en procés de desaparició

Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…

Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers parallel, banal…

Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar  Jordi Dandin 1999, de Molière  Refugi 2003, de Jessica Goldberg  Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles,  Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per la seva interpretació del monòleg  Conillet  2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en  El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 2002, i…

Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació del mateix…

La vella Caracas ocupa l’oest de la vall, i en la seva ràpida expansió a partir de 1945 s’ha annexat a altres centres urbans Al costat d’edificis alts i moderns, contrasten barris extensos de cases amb jardins Altres barriades d’habitatges mísers cobreixen els vessants de les muntanyes, resultat de la immigració en massa dels anys seixanta, atreta per la industrialització i altres fonts de treball El creixement més important de població ha estat assolit per la seva àrea metropolitana, que comprèn part del districte de Sucre Principal centre comercial del país i nucli industrial teixits, arts…