Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Sant Vicenç de Baó
Art romànic
Església parroquial del poble de Baó, esmentada des del 901 ecclesia S Vicentii de Basono El lloc de Baó Baso , 843 era, a la primera meitat del segle IX, una possessió alodial de Protasi i Ravella, pares probablement del monjo Protasi, fundador i primer abat de Sant Miquel de Cuixà El 901 es trobava a mans de Leudorí, antic vescomte de Narbona destituït l’any 878, i de la seva esposa Arsenda Aquesta, vídua i casada amb un tal Guitard, va ser obligada, per un forfet comès pel seu marit, a empenyorar l’alou de Baó als esposos Durand i Guinedilla, els quals el…
Sant Esteve de Mont-ras
Art romànic
L’església primitiva de Sant Esteve de Mont-ras fou substituïda pel temple actual, del segle XVI En els documents més vells el lloc és anomenat Torroella, més tard també s’esmenta com Torroella de Mont-ras l’antic topònim acabà desapareixent i restà només el de Mont-ras És esmentat per primera vegada en el testament sacramental d’Ermengarda, la qual deixà al monestir de Sant Pere de Galligants un mas amb les seves terres situat a “ Torrezella in Palacio frugelli” , Torroella també surt esmentada l’any 1062 en un conveni sobre el castell de Begur entre els comtes de Barcelona i…
Sant Martí de Romadriu (Llavorsí)
Art romànic
El lloc de Romadriu o Riumadriu, amb el nom de Rio matrice , és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1034, la vila de Romadriu i els castells de Colomers i Serret, als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere, són donats pel vescomte Isarn i la seva muller, a Arnau Dacó i la seva esposa, Ermengarda, que l’any 1050 deixava en el seu testament sacramental els castells de Romadriu, Colomers i Serret al seu marit Arnau Dacó Tot i que les notícies sobre el castell de Romadriu són molt abundoses fins el 1300, cal esperar al…
Castell de Colomers (Farrera)
Art romànic
Els castells de Colomers i Serret i la vila de Romadriu foren separades dels dominis vescomtals l’any 1034 per Isarn i la seva muller Quíxol per dotar llur filla Ermengarda, muller d’Arnau Dacó L’any 1060 Arnau Dacó llegà el patrimoni als seus fills Ramon, Tedball i Guillem Aquest darrer, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, féu donació els anys 1087 i 1093 dels castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, entre d’altres, a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica La seva mort obrí una etapa de relacions conflictives entre…
Guillem IX d’Aquitània
Història
Duc d’Aquitània i de Gascunya (1086) i comte de Poitiers (Guillem VII: 1086), fill de Guillem VIII d’Aquitània i d’Hildegarda de Borgonya.
Aprofitant que Ramon IV de Tolosa era a la croada, s’apoderà del comtat de Tolosa el 1098, però l’evacuà el 1100 L’any següent anà a Terra Santa, amb un brillant i indisciplinat exèrcit, que fou desfet pels turcs en tornà el 1103 El 1114 tornà a envair el comtat de Tolosa, que perdé novament el 1123 Collaborà amb Alfons I d’Aragó en les lluites contra els sarraïns Es casà 1089 amb Ermengarda d’Anjou, que repudià, i amb Felipa de Tolosa 1094, de qui se separà el 1116 Estigué unit irregularment amb Dangerosa, dita la Maubergeon , muller del vescomte de Châtellerault Poitou, amb una…
Castell del Far (Torrefeta)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim del turó on s’emplaça el poble del Far, avui deshabitat, que es troba a l’extrem oriental del terme, vora el camí del Llor a Comabella Mapa 34-14 361 Situació 31TCG612238 S’arriba al poble del Far per una estreta carretera asfaltada que surt del Llor en direcció N-E, en uns 2 km JRG-DRR-JIR-JMT Història El castell del Far tingué l’origen al segle XI i molt probablement el seu terme formava part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què Llop Mir i la seva muller Bonadona donaren als esposos Girbert i…
Castell de Rasiguèras
La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem…
Castell de Centinyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, devia ser situat dins l’antic terme de Montanissell, annexat el 1969 al de Coll de Nargó El prat de Cintiniano és esmentat el 988 com a límit de les viles de Cuvilare i de Montanissell però el castell de Centinyà no és documentat fins l’any 1094 en el testament del seu propietari, Guillem de Taús, que va deixar a la seva muller Ermengarda el castell de Cintinna Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, l’any 1140, el comte Ermengol, la seva muller Elvira i llur fill Ermengol confirmaren la donació feta per Bernat de…
Sant Miquel de Tivenys
Art romànic
El poble de Tivenys és situat molta prop de l’Ebre, just enfront del nucli de Xerta El lloc, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació un any després de la conquesta de Tortosa El 1149 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí als jueus de Tortosa una carta de poblament en la qual es menciona, entre altres béns, V”honorem de Abenxeri in Tivenx ”, que rendia trenta quintars de verema, sis càntirs d’oli i sis quintars de figues Un document datat entre el 1167 i el 1194 indica que Martí d’Astorga i la seva muller Estefania donaren a la seva néta Ermengarda, al seu…
Sant Nicolau o Sant Salvador de Paneres (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església degué ser una simple capella dedicada al culte dels habitants del lloc de Paneres, dependent de la parròquia d’Ariet o de la Vall d’Ariet i a través d’aquesta del priorat de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del lloc de Paneres són de l’any 1080, quan una dona anomenada Ermengarda, amb motiu de fer-se monja del monestir de Santa Maria de Meià, donà al dit monestir un alou en el terme de Meià, en el lloc anomenat Paneres, compost de cases, terres i horts L’església es documenta l’any 1110, quan Ermengol, ardiaca de Barcelona, nét del fundador de Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina