Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
Ferran d’Àustria
Història
Cinquè fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, dit el Cardenal infant
.
El papa Pau V el nomenà cardenal i el designà per a administrar l’arquebisbat de Toledo 1619, però ell esmerçà la seva vida en activitats militars i diplomàtiques L’any 1632 el seu germà Felip IV el nomenà lloctinent de Catalunya, a fi que un membre reial presidís la cort de Barcelona del 1632 Cessà en el càrrec pel maig de l’any següent, i aleshores fou nomenat governador a Milà 1633-34 En plena guerra dels Trenta Anys, li fou encarregada la governació dels Països Baixos 1634-41 abans d’anar a Brusselles derrotà els suecs i els prínceps protestants alemanys a Nördlingen 1634…
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de la seva segona muller, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva la seva filla…
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella, germà de Pere I el Catòlic.
El 1194 entrà de monjo a Poblet, d’on passà, al cap de poc, a ocupar l’abadiat de Montaragó Dugué una intensa vida política, primer al costat del rei Pere i després en la minoritat de Jaume I A partir del 1214 actuà com a opositor del seu oncle, el comte Sanç de Provença i de Rosselló, regent de Jaume I, de qui provocà la dimissió el 1218 Continuà una política ambigua que afavoria l’anarquia nobiliària, sobretot en contra del partit de Nunó, fill del comte Sanç, fins que hagué de claudicar davant la forta personalitat de Jaume I Els darrers anys de la seva vida féu costat al rei Jaume,…
Ferran Corominas Telechea
Futbol
Futbolista conegut com Coro.
Migcampista amb projecció atacant, arribà a la disciplina del Reial Club Deportiu Espanyol a l’inici de la temporada 2001-02 procedent del Vilobí Després de dos anys jugant al filial a segona B, el tècnic del primer equip el feu debutar a la Lliga al novembre del 2003 Fins l’any 2010 jugà un total de 196 partits oficials, 162 dels quals a primera divisió Marcà 23 gols, algun dels quals tan decisiu com el que en la darrera jornada de la Lliga 2005-06 permeté evitar el descens de l’equip a segona en el temps de descompte Unes quantes setmanes abans s’havia proclamat campió de Copa, marcant…
Ferran Domínguez Benito
Rugbi
Dirigent esportiu vinculat al rugbi.
El 1983 fou un dels fundadors del Club Deportiu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Com a tècnic fou seleccionador català i espanyol femení Presidí la Federació Catalana de Rugbi 1993-97 El 1994 pactà amb la Federació Internacional de Rugbi FIRA el retorn de la federació catalana al si de l’organisme internacional, que havia quedat suspès durant la dictadura franquista, però les pressions del Govern espanyol ho impediren En abandonar el càrrec a la federació continuà vinculat al Club de Rugbi Sant Cugat També fou cap de l’àrea d’esports de l’Ajuntament d’aquesta ciutat El camp de rugbi…
Ferran Diego Moliner
Futbol
Futbolista.
Davanter, després d’una etapa al Hamaika Jaunak de Tolosa, tornà a Barcelona i s’incorporà al Júpiter del Poble Nou, on jugà dues temporades 1927-29 Fitxat pel FC Barcelona, arribà a jugar 15 partits de Lliga i un total de 73 amb la samarreta blaugrana al llarg de tres temporades Fou campió de Catalunya els anys 1930, 1931 i 1932 Posteriorment tornà al Júpiter i es retirà al CE Europa al final de la temporada 1935-36
Ferran Cercós Casalé
Hípica
Genet.
Començà a competir a trenta-cinc anys S’especialitzà en la modalitat de concurs complet, tot i que també participà en proves de doma i salt d’obstacles Aconseguí dues vegades la medalla de plata en el Campionat de Catalunya en la disciplina de concurs complet 2006, 2008 També assolí diversos pòdiums en altres proves catalanes
Ferran Carreras Parset
Rugbi
Jugador de rugbi.
Fou un dels jugadors fonamentals de la primera era daurada del FC Barcelona, amb el qual fou tres vegades campió d’Espanya 1926, 1930, 1932 i sis vegades campió de Catalunya 1926-30, 1932 Amb la selecció espanyola jugà el partit inaugural de l’Estadi Olímpic de Montjuïc El 1930 jugà dos partits amb la selecció catalana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina