Resultats de la cerca

Nien al sòl o en els arbres, i les cries són nidífugues Es nodreixen sobretot de gra, llavors, arrels i brots tendres Inclou unes 240 espècies, integrades en vuit famílies, entre les quals es destaquen les dels fasiànids , els tetraònids , els numídids , els meleagrídids , els cràcids i els megapòdids Famílies i representants més importants de l'ordre dels fasianiformes Família dels cràcids Crax globicera Oreophasis derbianus Ortalis vetula Família dels fasiànids Alectoris rufa perdiu , perdiu roja Coturnix coturnix guatlla Gallus sp gall Pavo cristatus paó Phaisianus colchius…

Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom…

 

Installat a Barcelona, s’entrenà al Gimnàs Redón de Sants El 1942 inicià la seva trajectòria com a professional i passà a entrenar-se al Club de Boxa Terrassa Obtingué el títol de campió d’Europa en la categoria de pes gall 1949, títol que revalidà en sis ocasions més El 1951 disputà un combat per al títol mundial de boxa, a Sud-àfrica També fou campió d’Espanya en les categories de pes gall 1945 i pes ploma 1946, 1952, i de Catalunya en la de pes gall 1944 Abandonà la boxa el 1958

Les úniques espècies vivents són el gall dindi Meleagris gallopavo i el gall dindi ocellat Agriocharis ocellata