Resultats de la cerca

Per rebellió del segon comte Antonio Ventimiglia e Lauria el 1339 fou concedit a Arrigo Rosso, tercer comte d’Aidone, però li fou tornat el 1414 i, a la seva mort 1415, havent desheretat l’hereu, passà al marit de la filla Constança, Gilabert de Centelles i de Cabrera El comtat fou confiscat al seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia i donat 1444 a Pere de Cardona i de Villena, que en fou el sisè titular Pel matrimoni de la seva besneta Antònia de Cardona i de Gonzaga amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, el comtat passà 1545 a aquesta família i després 1587 als Montcada,…

Aquesta església, parroquial, fou consagrada l’any 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré En aquest document era anomenada “ sancta Eulalia de Crudilias” El temple ja existia anteriorment, puix que l’any 1035, en el testament de Gilabert, el probable iniciador del casal dels Cruïlles, s’hi fa referència “ …et ad sancta Eulalia de Crudilias ipso meo alode” En el testament, de l’any 1064, el cabiscol Ponç disposà dels seus masos situats a la parròquia de Santa Eulàlia de Cruïlles L’any 1144 “ sancta Eulalia de Crudilis ” passà a dependre del monestir de Sant Miquel de Cruïlles…

El 1871 es matriculà al primer curs de medicina a la Universitat de Barcelona Collaborà en diverses revistes humorístiques La Llagosta , 1873 La Gresca , 1878 i a La Rondalla 1874 i La Bandera Catalana 1875, de les quals fou cofundador, Miscelánea Científica y Literaria i Lo Gai Saber , en què publicà diversos poemes, alguna ressenya crítica i traduccions de poemes d’Ossian, Gustavo Adolfo Bécquer, Campoamor i Zschokke, fragments de Xenofont Apologia de Sòcrates i obres de Sòfocles Èdip, rei , 1878, Eurípides Ifigènia a Tàurida , 1880 i Aristòfanes Els cavallers , 1882-83 Publicà algun…

Fill i hereu de Jaume Florià de Queralt i de Cardona i de Lluïsa de Ribes, de la qual heretà Vià i la Torre de Riu Fou diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1584-87 Acusat d’infringir el cerimonial i de malversacions, fou arrestat el 1587 i, encara de nou, el 1588 Del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destacà sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609 contra Perot Rocaguinarda Es casà amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aportà en dot la baronia de la Granadella i diverses…

El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo

Escriví La segunda parte de Orlando, con el verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles, fin y muerte de los doce Pares de Francia Saragossa 1555, Anvers 1556 i 1557, Alcalá 1579, dedicada a Pere Gilabert de Centelles, quart comte d’Oliva És un llarg poema epicocavalleresc de trenta-cinc cants en octaves que imita i continua en clau hispànica l’ Orlando furioso ariostesc, alhora que constitueix un panegíric del llinatge dels Centelles Abundós en aventures fantàstiques, al cant XV apareix un vaticini on s’enumera i elogia alguns poetes valencians vinculats als Centelles…

Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa,…

Estudià amb Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid ho féu amb Juan de Mena i —l’arquitectura— amb Gilabert Fou acadèmic de mèrit Obtingué el càrrec de director d’escultura a l’Academia de Bellas Artes de San Carlos de Nueva España, on arribà el 1791, portant-hi nombrosos buidats de l’estatuària clàssica Contribuí poderosament a la implantació de l’art neoclàssic a Mèxic, principalment a través de les seves obres, malgrat que també formà deixebles avantatjats La seva estàtua eqüestre de Carles IV , de dimensions colossals i fosa en bronze d’una sola…

Tingué lloc el 25 d’octubre de 1349, prop de Llucmajor Mallorca Oriental Jaume III organitzà un estol i contractà mercenaris amb els cent vint mil escuts d’or del primer termini de la venda de Montpeller al rei de França L’11 d’octubre desembarcà a Formentor i a la badia de Pollença i arribà a Inca Davant la resistència, continuà cap a l’interior el 22 era a Porreres i el 24 a Llucmajor, on anà Gilabert de Centelles, governador del rei de Catalunya-Aragó, amb reforços de Sardenya, portats per Riambau de Corbera Els dos exèrcits es trobaren el dissabte, dia 24, prop de Llucmajor L…

Molt escasses són les referències sobre el castell de Meranges, del qual avui s’ha perdut completament el rastre La primera notícia sobre aquest castell data de l’any 1106, quan el dia 9 de febrer va ser consagrada l’església de Sant Vicenç de Rus, pel bisbe Ot d’Urgell i a instàncies de Bernat Ugó, Pere Gilabert, Sinfré Mir i altres habitants de la vila de Rus El bisbe la constitueix en parròquia, n’assenyala els límits, un dels quals és el terme del castell de Meranges in termino castri de Meranicus i estableix que aquesta parròquia pagui cada any el cens sinodal a Santa…