Resultats de la cerca

Jutge de la cort de Messina des del 1273, mestre portolà secret i procurador de la Sicília oriental, sota Pere el Gran el 1282 advocat del fisc a Palerm, el 1286 el rei Jaume, després de la seva coronació com a rei de Sicília, l’envià com a ambaixador al papa Honori IV, juntament amb Gilabert de Castellet Continuà a la cort fins el 1291 Escriví una història de Sicília, perduda, en hexàmetres, que comprenia des de les Vespres al 1293 n'ha estat conservada, però, una versió en prosa llatina Historia Sicula , feta per ell mateix, que comprèn del 1250 al 1293, des d’una òptica…

Aquesta església va ser en un primer moment una sufragània de Santa Maria de l’Aguda i, com ella, va dependre de la canònica de Solsona El primer esment que se’n coneix és de l’any 1069, en què Ermengol Bernat féu donació al seu parent Berenguer Ramon i a la seva muller Rielena de tot el que tenia a l’Aguda, a Torà i a altres llocs, excepte un alou i una vinya amb les seves cases que havia donat a Sant Gil de Torà i una vinya que havia llegat a Sant Just de Comabella L’any 1100 el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona…

Per rebellió del segon comte Antonio Ventimiglia e Lauria el 1339 fou concedit a Arrigo Rosso, tercer comte d’Aidone, però li fou tornat el 1414 i, a la seva mort 1415, havent desheretat l’hereu, passà al marit de la filla Constança, Gilabert de Centelles i de Cabrera El comtat fou confiscat al seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia i donat 1444 a Pere de Cardona i de Villena, que en fou el sisè titular Pel matrimoni de la seva besneta Antònia de Cardona i de Gonzaga amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, el comtat passà 1545 a aquesta família i després 1587 als Montcada, prínceps de…

Aquesta església, parroquial, fou consagrada l’any 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré En aquest document era anomenada “ sancta Eulalia de Crudilias” El temple ja existia anteriorment, puix que l’any 1035, en el testament de Gilabert, el probable iniciador del casal dels Cruïlles, s’hi fa referència “ …et ad sancta Eulalia de Crudilias ipso meo alode” En el testament, de l’any 1064, el cabiscol Ponç disposà dels seus masos situats a la parròquia de Santa Eulàlia de Cruïlles L’any 1144 “ sancta Eulalia de Crudilis ” passà a dependre del monestir de Sant Miquel de Cruïlles…

El 1871 es matriculà al primer curs de medicina a la Universitat de Barcelona Collaborà en diverses revistes humorístiques La Llagosta , 1873 La Gresca , 1878 i a La Rondalla 1874 i La Bandera Catalana 1875, de les quals fou cofundador, Miscelánea Científica y Literaria i Lo Gai Saber , en què publicà diversos poemes, alguna ressenya crítica i traduccions de poemes d’Ossian, Gustavo Adolfo Bécquer, Campoamor i Zschokke, fragments de Xenofont Apologia de Sòcrates i obres de Sòfocles Èdip, rei , 1878, Eurípides Ifigènia a Tàurida , 1880 i Aristòfanes Els cavallers , 1882-83 Publicà algun…

Vida i obra Fill bastard del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt, fou rector d’Oliva i d’Almenara, i canonge de València des del 1466 De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, i resultà dues vegades ferit 1470 i 1477 Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 com a jutge, de manera que el seu veredicte, la Resposta , encapçala les Trobes en lahors de la Verge Maria , i el 1486, amb poesies en català i castellà Entre el 1481 i el 1496 traduí al català la biografia que Antoni Beccadelli el Panormita feu d’…

Vida i obra Escriví la Segunda parte de Orlando, con el verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles, fin y muerte de los doce Pares de Francia Saragossa 1555, Anvers 1556 i 1557, Alcalá 1579, dedicada a Pere Gilabert de Centelles, quart comte d’Oliva És un llarg poema epicocavalleresc de trenta-cinc cants en octaves que imita i continua en clau hispànica l’ Orlando furioso ariostesc, alhora que constitueix un panegíric del llinatge dels Centelles Al cant XV apareix un vaticini on s’enumera i elogia alguns poetes valencians vinculats als Centelles També traduí de l’…

Fill i hereu de Jaume Florià de Queralt i de Cardona i de Lluïsa de Ribes, de la qual heretà Vià i la Torre de Riu Fou diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1584-87 Acusat d’infringir el cerimonial i de malversacions, fou arrestat el 1587 i, encara de nou, el 1588 Del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destacà sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609 contra Perot Rocaguinarda Es casà amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aportà en dot la baronia de la Granadella i diverses…

Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa,…

Estudià amb Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid ho féu amb Juan de Mena i —l’arquitectura— amb Gilabert Fou acadèmic de mèrit Obtingué el càrrec de director d’escultura a l’Academia de Bellas Artes de San Carlos de Nueva España, on arribà el 1791, portant-hi nombrosos buidats de l’estatuària clàssica Contribuí poderosament a la implantació de l’art neoclàssic a Mèxic, principalment a través de les seves obres, malgrat que també formà deixebles avantatjats La seva estàtua eqüestre de Carles IV , de dimensions colossals i fosa en bronze…