Resultats de la cerca

Es formà com a davanter a les files de la Unió Deportiva Hospitalet Posteriorment jugà a l’equip amateur del FC Barcelona 1940-43 i disputà un únic partit amb el primer equip al febrer del 1943 També jugà a l’Europa 1943-46, l’Horta i el Sant Boi Guanyà una Copa Federació 1944 Es retirà l’any 1948 i des de llavors fomà part de la directiva de l’UD Hospitalet, posteriorment Centre d’Esports l’Hospitalet

Fundat l’agost del 1950, el seu primer president fou Manuel Museras Jugà al camp de l’empresa Trinxet i arribà a tenir fins a 300 socis La temporada 1956-57 jugà a tercera divisió estatal, la màxima categoria que assolí el club El juliol de 1957 es fusionà amb el CF Hèrcules i la UD Hospitalet, fet que originà el Centre d’Esports l’Hospitalet

S’inicià al Centre Catòlic de l’Hospitalet, i a 15 anys s’incorporà a l’AB Juniors actual CB l’Hospitalet amb el qual disputà la final del Campionat d’Espanya 1936 Formà part de la selecció, integrada només per jugadors catalans, que guanyà el torneig disputat en l’Olimpíada Popular d’Anvers 1938 Després de la Guerra Civil continuà jugant amb l’Hospitalet, amb el qual fou campió d’Espanya, i posteriorment amb el CC l’Hospitalet, on es retirà l’any 1947

Fou fundat el 1966 a Barcelona, inicialment amb el nom de Izasa, per  Josep Maria Rubiralta i Vilaseca , el qual en fou el president fins a l’any 2012, empresa dedicada a la distribució de productes sanitaris  Multinacional de capital 100% privat i català, és una de les 10 primeres companyies mundials del mercat del diagnòstic in vitro Divideix la seva activitat en tres grans àrees material i instrumental per a la diagnosi amb aquest procediment, instrumental mèdic i instrumental científic per a la recerca L’any 1991 dugué a terme el primer pas important vers la internacionalització, amb l’…

Ingressà a l’orde escolapi, s’ordenà sacerdot i se secularitzà el 1982 El 1968 substituí el seu germà Francesc Botey  fent tasques solidàries al Camp de la Bota quan aquest fou empresonat 1968-69 Aquest any inicià la tasca pastoral i docent fins el 1975 al barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on desenvolupà la major part de la seva activitat, promovent un gran nombre d’iniciatives solidàries, molt centrades en l’escolarització d’adults, camp en el qual rebé la influència de Paulo Freire Primer regidor d’Educació de l’Hospitalet pel PSUC  després…

Succeí el seu pare, Pedro Zamora Tomàs, en la presidència de la Unió Ciclista L’Hospitalet l’any 2004 i es feu càrrec de l’organització del Critèrium de L’Hospitalet i el premi Inauguració

Jugà al BC Júniors de l’Hospitalet de Llobregat des del inici fins als anys trenta Després de l’any 1939 passà al seu continuador, el Club Bàsquet l’Hospitalet fins la seva retirada, el 1948 Fou campió 1940 i subcampió 1941 de la Copa d’Espanya i assolí la Copa Hernán de primera categoria catalana 1946 L’any 1943 disputà el primer partit de la selecció espanyola després de la Guerra Civil

Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell —eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi—, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera Blanca, fou fins cap al 1910…

S’inicià en el bàsquet al CE Cottet de l’Hospitalet Llobregat, equip en què jugà fins l’any 1964 i amb el qual assolí tres Campionats de Catalunya 1961, 1962, 1963 i un d’Espanya 1960 Jugà també amb el Picadero Jockey Club 1964-78, amb el qual aconseguí la Copa d’Espanya 1973 i la Lliga estatal 1975, 1976 Fou internacional amb la selecció espanyola en dues ocasions

Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI…