Resultats de la cerca
Es mostren 3018 resultats
‘Abd al-Uwar
Història
Valí de Saragossa.
Negocià 857 un pacte d’amistat amb el nou marquès Humfrid de Barcelona i Narbona El 858 protegí l’expedició d' Usuard i Odilard per al trasllat de les relíquies dels màrtirs cordovesos Jordi i Aureli
‘Abd al-Karīm ibn Muǧīṯ
Història
Hagib d’al-Hakam I i d’‘Abd al-Rahmān II de Còrdova.
Per ordre d’aquest, vers el 850, devastà els voltants de Barcelona i assetjà Girona sense poder-se'n emparar
Possedoni
Cristianisme
Bisbe d’Urgell.
El 814 rebé un precepte de Lluís el Piadós, aleshores rei d’Aquitània, confirmant-li la possessió de les comarques ponentines del bisbat, recentment conquerides, i cedint-li terres fiscals per a erigir-hi monestirs El 815 confirmà al monestir de Tavèrnoles la subjecció del petit monestir cerdà d’Umfred prop de la Molina i fundà el monestir de Santa Maria, al lloc de Santa Grata o Senterada Pallars Jussà, i segurament el de Tremp Encara era bisbe el 823
Odesind
Cristianisme
Bisbe d’Elna (860-885).
Assistí al Concili de Thusi, a la diòcesi de Toul 860, i al de Troyes 878 El 885, a Narbona, consagrà l’arquebisbe Teodard
Garcia Ximenes
Història
Fill de Ximeno Garcés, genearca de la dinastia Ximena.
Sembla que actuà com a regent a Pamplona des de la mort de Garcia I ~870 fins a la tornada del fill d’aquest, Fortuny I ~882, captiu a Còrdova Fou el pare del rei Sanç I Hom l’ha suposat rei de Pamplona
Florus de Lió
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Diaca a Lió, dirigí l’escola catedralícia Escriví De electione episcoporum , on reivindicà la llibertat de l’elecció dels bisbes, i la collecció canònica Capitula ex lege et ex canone collecta
Comendat
Cristianisme
Primer abat i fundador, ensems amb uns quants companys, del monestir de Sant Andreu d’Eixalada (840-841), al qual aportà els seus béns.
La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854
Cebrià
Literatura
Cristianisme
Poeta, arxiprest de Còrdova.
Cap al 890 dedicà als comtes de Barcelona Guifré I i Ginedilda sengles poemes en hexàmetres que acompanyaven la tramesa d’un magnífic ventall cordovès decorat amb lletres d’or, regal d’algun personatge important
Mercoral
Història
Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-a 840).
Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per Nebridi de Narbona, això potser explicaria l’annexió de Banyoles a Narbona 899 per Carles el Simple a precs de l’arquebisbe Arnust
Revocand
Història
Prevere i arxipreste que actuà a les terres ripolleses els anys 879 i 881, quan s’estructurava el país osonenc novament recuperat.
En la darrera data actuà també amb l’arxipreste Gotmar, que fou el primer bisbe de Vic de la restauració 886 Sembla ésser un dels encarregats per l’arquebisbe de Narbona, Sigebut, d’organitzar eclesiàsticament el territori osonenc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina