Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
Leone Leoni
Escultura
Escultor italià.
Des del 1546 treballà per a l’emperador Carles V esculpí en bronze les estàtues de Carles V abatent el furor i L’emperadriu Isabel 1564 ambdues al Museo del Prado, Madrid Collaborà, amb el seu fill Pompeo Leoni 1533 — Madrid 1608, també escultor, en les figures de bronze del retaule major d’El Escorial començat el 1579 Pompeo féu també els grups de les tombes de Carles I i Felip II a El Escorial ~1590-98
Giovanni Legrenzi
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates
Francesco Borromini
San Carlo alle Quattro Fontane, projecte de Francesco Borromini, Roma
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Sobrenom de l’arquitecte italià Francesco Castelli d’ençà que treballava a Roma de dissenyador amb el seu mestre Carlo Maderno.
A la mort d’aquest, estigué a les ordres de Gian Lorenzo Bernini, amb qui rompé el 1632 per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura La seva obra, no gaire abundosa, s’oposava a la concepció renaixentista de l’arquitectura —masses proporcionades però passives— i a la barroca —eminentment escultòrica— per a atènyer una concepció orgànica i moguda, segons la qual tots els elements estructurals, i no solament els petris, actuaven i assolien la complexitat d’una immensa membrana articulada L’ellipse, els murs còncaus o convexos, les inesperades i originals fonts de llum, la sinuositat —…
Carles Borromeu
Cristianisme
Arquebisbe de Milà (1560-84) i cardenal (1560).
Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre
Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
Història
Militar
Noble i militar, baró de San Petrillo.
Fou lloctinent del capità general a València 1642, i després lloctinent del tresorer general 1642-46 Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses 1650 El 1652 s’installà a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d’Àustria Fou veedor general de l’exèrcit de Catalunya 1656-59 i lloctinent de Mallorca 1665-69
Massimo Bontempelli
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a Nordovest , 1919…
Giuseppina Strepponi
Música
Soprano italiana.
Filla del compositor Feliciano Strepponi, del qual rebé la primera formació musical, estudià al Conservatori de Milà i, després d’alguns concerts, feu el seu debut operístic el 1834 a Adria amb L’elisir d’amore L’any següent cantà a Trieste Matilde di Shabran , de G Rossini, i poc després fou contractada al Kärntnertortheater de Viena El 1839 debutà a la Scala en l’estrena d' Oberto , la primera òpera de G Verdi, de qui el 1842 estrenà Nabucco en el paper d’Abigaille Una frenètica activitat als escenaris feu decaure les seves grans qualitats vocals i escurçà la seva carrera com a cantant El…
Nino Rota
Música
Compositor italià.
Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti 1963, Giulietta degli…
Marcello Abbado
Música
Pianista i compositor italià.
Germà del director d’orquestra Claudio Abbado Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb A Gavazzeni i GF Ghedini Graduat el 1947, a partir del 1951 exercí de professor al Conservatori de Venècia Del 1958 al 1966 fou director del Liceu Musical de Piacenza, i després ho fou del Conservatori de Milà A banda de la seva important carrera concertística com a pianista, amb gires arreu d’Europa, que combinà amb la tasca docent, desenvolupà una important trajectòria compositiva, sovint centrada en el piano
Giovanni Tebaldini
Música
Musicòleg i compositor italià.
Vida Inicià la seva formació musical a Brescia i la continuà al Conservatori de Milà del 1883 al 1885, amb A Bazzini, A Ponchieli i Amelli El 1888 realitzà un viatge per Alemanya que el portà a Bayreuth, Munic i Ratisbona, on estudià a la Kirchenmusikschule En 1889-93 fou mestre de capella de Sant Marc de Venècia, i a partir del 1894 ocupà el mateix càrrec a la basílica de Sant Antoni a Pàdua Dirigí el Conservatori de Parma del 1897 al 1902, any en què passà a ser director musical de la Santa Casa de Loreto, fins el 1924 El 1892 fundà la revista "La scuola veneta di musica sacra" Amic de F…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina