Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
lul·lisme
Filosofia
Sistema filosòfic de Ramon Llull.
Inscrit en el corrent del platonisme cristià i influït pels autors llatins del segle XII —sant Anselm, Ricard de Sant Víctor i Joan de Salisbury— i pel pensament oriental —Algatzell i la càbala, sobretot—, el lullisme mostra una estructura original, inigualada al seu temps A l’origen de l' Art general lulliana hi ha una finalitat apologètica, al servei de la qual hi ha el mecanisme lògic cal convertir els homes mitjançant la destresa a convertir proposicions Com que la veritat és una, l' Art ha d’ésser un mètode racional de demostració de les veritats de la fe cristiana per això parteix d’un…
Casa de Caritat de Barcelona
La Casa de Caritat de Barcelona
© Fototeca.cat
Antiga institució de beneficència fundada el 1802 a Barcelona, que actualment alberga un complex cultural format pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la diputació, el Centre de Cultura Contemporània, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull..
Installada al monestir de Montalegre inicialment se sostenia amb rifes, almoines, balls de societat, fabricació de cotó, entre altres activitats diverses A partir del 1838 obtingué nous ingressos amb la concessió municipal dels serveis funeraris, una impremta i amb la formació d’ensenyament d’oficis El 1853 passà definitivament a dependre de la diputació provincial de Barcelona, a excepció del període de la Generalitat republicana 1932-36, en què s’anomenà Casa d’Assistència President Macià L’any 1957 fou traslladada a les installacions de les Llars Mundet, a la vall d’Hebrón Des d’aleshores…
lul·lista
Història
Seguidor de la doctrina de Ramon Llull.
Aquest mot, que ja era usat oralment, fou recollit al s XIV per l’inquisidor Nicolau Eimeric al preàmbul de Fascinatio lullistarum
A

figura A de Ramon llull segons l’edició de Magúncia de l’Ars compendiosa (1721)
© Fototeca.cat
Filosofia
Figura lul·liana circular, amb una A al centre, envoltada de les dignitats o principis absoluts, que simbolitzen categories fonamentals amb diverses lletres.
La posició central de la A fa referència a l’"ens en tant que ens” i al fet que el conjunt de les dignitats, per tal com són atributs essencials de Déu, són convertibles en la divinitat lullisme
Sebastià Garcias Palou
Literatura catalana
Lul·lista.
Sacerdot des del 1935 Fou rector de la Maioricensis Schola Lullistica 1956-87 Fundà i dirigí la revista “Estudios Lulianos” 1957, després anomenada “Studia Lulliana” Publicà nombrosos articles divulgatius sobre Ramon Llull, i estudis com El Miramar de Ramon Llull 1977, Ramon Llull y el Islam 1981 i La formación científica de Ramon Llull 1989 També edità el Libre del gentil e los tres savis 1957 i traduí al castellà els Proverbis de Ramon 1978
Pedro Jerónimo Sánchez de Lizarazu
Filosofia
Cristianisme
Teòleg lul·lista aragonès.
Doctor en teologia i en ambdós drets Residí a Roma i fou canonge degà de la catedral de Tarassona És autor dels comentaris teològics Speculum veritatis 1598, d’uns comentaris i interpretacions de l’art breu de Ramon Llull, Generalis et admirabilis methodus ad omnes scientias facilius et citius addiscendas 1613, que precedí d’una biografia, en llatí, de Llull, d’una Defensa de la doctrina de Llull publicada vers el 1613 com a procurador de la causa lulliana a Roma i d’uns comentaris a l' Ars Magna de Llull, que restaren inèdits
Antoni Bonner
Biologia
Literatura catalana
Música
Escriptor i naturalista nord-americà.
Es llicencià en teoria musical i composició a la Universitat de Harvard 1950, amplià estudis a París 1950-54 i feu una primera estada a Mallorca 1954-58, on, després de retornar a Nova York, s’establí definitivament 1959 i treballà en estret contacte amb la cultura catalana Cofundador del Grup Ornitològic Balear GOB el 1983, del qual fou president 1989-1997, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears 1976 Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull , s’…
,
Francesc Marçal
Història
Cristianisme
Lul·lista.
Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca Ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma i teologia a Roma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i…
,
Gaspar Calaf
Filosofia
Literatura catalana
Lul·lista i poeta.
Com a síndic de Mallorca a la cort d’Aragó, defensà la doctrina lulliana, posada en entredit per la publicació del Directorium 1503 de Nicolau Eimeric, i Ferran II de Catalunya-Aragó el recompensà amb la concessió d’un reial privilegi Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma el 1502 en honor de Ramon Llull, abans de ser pronunciada la sentència, hi intervingué amb dues esparses introductòries d’una llarga composició en vers en lloança de Llull “Narrar nostra vida / monarca Llull nostre”
,
Francesc Prats
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Vida i obra Fill del draper i jurat 1454 de Palma, Lluís Prats Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Mallorca ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada al collegi de Miramar Valldemossa, segons cessió que feu Ferran el Catòlic, confirmada el 1492 A la impremta de Miramar, la primera de l’illa, publicà el 1497 Les set estacions e hores representant la passió de Crist , altrament titulat per Jordi Rubió i Balaguer Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist Aquesta obra, la primera publicada en català a Mallorca, està inspirada en la Vita…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina