Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
Jaume Sitjó
Literatura catalana
Cristianisme
Bisbe i escriptor.
Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell
,
Albocàsser
Vista de la vila d’Albocàsser
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Maestrat, entre la rambla Carbonera i la rambla Morellana o de la Valltorta.
Comprèn un petit altiplà, a l’esquerra del primer d’aquests cursos d’aigua, envoltat de muntanyes al N, el tossal de la Barbuda al S, la serra de Sant Joan Els conreus de secà ocupen la major part de les terres productives cereals, 1 737 ha oliveres, 991 ha vinya, 65 ha a les terres més planes hom hi conrea arbres fruiters 99 ha i cereals 32 ha, regats amb aigua del subsol Hi ha bestiar oví El 79% de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris la resta, principalment per arrendataris La població augmentà fins el 1900, que aconseguí 3 663 h, però a partir d’aquesta…
Francesc Morera i Cots
Música
Compositor, mestre de capella i organista valencià.
El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els villancets ocupen la…
Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela

Cristòfor Crespí de Valldaura
© Fototeca.cat
Història del dret
Història
Jurisconsult.
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1652-71 Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja , heretà del seu pare la comanadoria de Montesa Doctorat en dret a Salamanca 1627, fou catedràtic a València, on fou també fiscal 1632-42 de l’audiència El 1642 anà a la cort com a regent del Consell d’Aragó, que presidia el cardenal Gaspar de Borja i de Velasco Fou membre del Consell de la Croada des del 1646, i el 1652 ascendí a vicecanceller Com a tal formà part de la junta de govern de Marianna d’Àustria 1665-72 Publicà Observationes illustratae decisionibus Sacri Supremi Aragonum Consilii…
Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe de Vic (1656-62).
Fill del poeta Francesc Crespí de Valldaura i de Borja i germà de Cristòfor i Lluís Crespí de Valldaura i Brizuela El 1616 ingressà a l’orde dominicà, del qual esdevingué prior 1645 i provincial Escriví Epistolae de mysterio Immaculatae Conceptionis 1661
governació de Peníscola
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola Comprenia el Baix Maestrat excepte la Tinença de Benifassà, la Serratella, de l’Alt Maestrat, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l’Arc, Vilafamés i Bell-lloc del Pla Fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
Francesc Despuig
Història
Comanador de Montesa.
Durant la guerra de les Germanies 1521 lluità al servei del mestre de Montesa Bernat Despuig i Rocafull per a reduir els agermanats de Benicarló, Peníscola i Sant Mateu del Maestrat, com a capità general del Maestrat Tingué, posteriorment, una participació important en la batalla d'Almenara
Traiguera
Vista parcial de Traiguera i de l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat al N de la comarca, entre l’antic camí de la Sénia a Vinaròs, al N, i les muntanyes de la Bassota, al S.
El sector septentrional forma part del pla de la Sénia i és drenat pel riu Cérvol Hi ha 1 400 ha de terrenys muntanyencs improductius el 75% del terme 4 580 ha és cobert per conreus de secà oliveres, vinya, ametllers i cereals al regadiu hi ha 32 ha, dedicades a hortalisses Hi ha algunes indústries de ceràmica tradicional càntirs i gerres, amb característiques digitacions de manganès, bòbiles i fàbriques de gèneres de punt i confecció El 44% de la població activa treballa en el sector primari, el 42% en la indústria i en la construcció i el 13,5% en el sector de serveis La vila 1 656 h agl…
Miquel Querol i Gavaldà
Música
Musicòleg i compositor català.
Vida Es formà al monestir de Montserrat 1926-36, on estudià contrapunt i composició amb I Pinell, i posteriorment, a Barcelona, tingué com a mestre J Lamote de Grignon 1937-39 Cursà filosofia i lletres a les universitats de Saragossa 1943, Barcelona 1944-45 i Madrid 1948, centre aquest darrer on es doctorà amb la dissertació La escuela estética catalana contemporánea Madrid, 1953 Exercí nombrosos càrrecs a l’Instituto Español de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques, des de secretari a partir del 1946 fins a director 1969-82 Ha estat professor d’història de la música…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina