Resultats de la cerca

Cinc policies moren a Dallas Texas quan són sorpresos en un tiroteig després d’una manifestació en protesta per la mort de dos homes negres per trets de la policia a Missouri i Louisiana L’atacant, que és un reservista afroamericà, és mort per la policia en ser encerclat al seu domicili En la conversa amb els agents diu que volia matar policies blancs com a venjança per les morts indiscriminades de negres per les forces de l’ordre En els dos dies següents moren diversos agents blancs El president Barack Obama, de viatge a Polònia, condemna els atemptats

Adopta generalment la forma d’una gàbia de filferro amb una entrada, també de filferro, en forma d’embut acabat amb puntes que impedeixen el retrocés de l’animaló que hi penetra atret per l’esquer de formatge Una altra forma corrent consisteix en un prisma de fusta amb dos o més forats al fons dels quals hi ha l’esquer clavat en un ressort que dispara una anella que escanya la presa en prémer-la contra la fusta Un altre sistema corrent és un petit cep de filferro fixat en una post Els dos darrers sistemes solen matar immediatament la presa

Fou elegit pels setze monjos, sense comptar amb l’aquiescència del monestir de la Grassa, i malgrat la protesta d’aquest l’elecció fou confirmada el 1160 Tot i això, l’abat de la Grassa no acceptà la decisió i, encara que fou confirmada en una assemblea convocada a Barcelona per Ramon Berenguer IV el 1162, un grup d’homes de la Grassa assaltà el monestir del Canigó i es lliurà al pillatge i arribà a matar un monjo Una butlla del papa del 1163 confirmà els béns i privilegis del monestir contra les pretensions de la Grassa

Inspirat en la tradició popular, esdevingué un dels personatges més famosos d’entre els contes aplegats a Kinder- und Hausmärchen 1812-14 La madrastra de la princesa Blancaneu, envejosa de la seva bellesa, prova per diversos mitjans de matar-la Protegida pels set nans del bosc on es refugia, és salvada finalment per l’amor d’un príncep El conte fou traduït al català per Carles Riba a Contes d’infants i de la llar 1919 i Rondalles de Grimm 1935 Walt Disney s’inspirà en aquest tema per al seu primer llargmetratge de dibuixos animats 1938

Fill de Clodoveu I, rebé 511 la regió situada entre l’Oise i el Mosa establí la capital a Soissons Reuní l’estat dividit pel seu pare ell i el seu germà Khildebert I succeïren 524 l’altre germà Clodomir després d’exterminar-li dos fills el 555 succeí el seu renebot Teodebald, rei de Metz, i, el 588, Khildebert I Participà, amb els seus germans, en les campanyes contra Borgonya 523-524, i secundà el seu germà Teodoric I en les expedicions a Turíngia Vencé el propi fill Khram, que s’havia revoltat, i manà de matar-lo Fundà el monestir de Saint-Médard de Soissons

Fill del polític Lluís Lúcia i Lúcia Doctor en dret, des del 1939 fou assessor jurídic de l’empresa cinematogràfica CIFESA, fet que el decantà cap al cinema Guionista i director de producció d' El hombre que se quiso matar 1941, començà a dirigir films el 1943, sovint de tema folklòric Currito de la Cruz , 1948, pseudohistòric Jeromín , 1953, etc També intentà un cinema catòlic amb Cerca de la ciudad 1952 i Molokai 1959, i caigué sovint en la vulgaritat, com en El príncipe encadenado 1960, sobre La vida es sueño, de Calderón assolí èxits comercials, com La muralla 1958 i Pepa Doncel 1969

Fill de Clotari I i d’Ingunda, hagué d’acceptar la divisió del regne franc amb els seus germans Caribert I, Guntram I i Sigebert I Repudià la seva primera muller, Aldovera, i es casà 566 amb la princesa Galsvinta, filla gran del rei visigot Atanagild, però l’assassinà per tal de poder casar-se 567 amb la seva amant Fredegunda , cosa que provocà una guerra amb Sigebert I, casat amb Bruniquilda , germana de Galsvinta Fredegunda féu matar Sigebert I 575, i Khilperic I fou assassinat durant una cacera Fou despòtic i hostil a l’Església, però també molt culte, i conreà la poesia

La jove muller de Barbablava, tot desobeint-lo, descobreix els cadàvers de les sis dones que havia tingut el seu marit aquest vol matar-la, però arriben els germans de la noia i la salven Figura en les traduccions catalanes dels contes de Perrault d’Oriol Martí i Lluís Via, 1907, i de Ramon Miquel i Planas, 1909 i en el Llibre de Fades, d’Arthur Rackham, traduït per Marià Manent 1934 Aquest tema ha inspirat una opereta de Jacques Offenbach — Barbe-bleue 1866— una òpera de Paul Dukas — Ariane et Barbe-bleue 1907— i una òpera de Béla Bartók — El castell de Barbablava 1911—