Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
saladar
Geomorfologia
En zona àrida, fons d’una depressió tancada mancat de vegetació.
Inundable durant l’estació plujosa, presenta afloraments salnitrosos durant l’estació seca La vegetació pobra dels sectors perifèrics és aprofitada per la ramaderia bous i cabres, en general Al S del País Valencià, entre el Baix Vinalopó i el Baix Segura, hi ha un sector important de saladars, de 60 o 70 km 2 , limitat al nord pel con deltaic del Vinalopó, a l’E per l’albufera d’Elx esdevinguda salines, al S per la serra del Molar i a l’W pel Fondo sector més profund i aigualós, aprofitat actualment com a pantà regulador del Segura A partir d’aquí, els carritxars són zona de…
Nicolau Cabàsiles
Religions orientals
Teòleg bizantí.
Nebot del bisbe Nil Cabàsiles mort el 1363 i format teològicament, dugué una carrera política a favor de Joan VI Cantacuzè , amb el qual, i juntament amb llur amic Demetri Cidones, dugué vida monàstica en dues ocasions Romangué sempre laic, segons sembla, bé que fou proposat per a la seu episcopal de Tessalònica hom l’ha cregut sovint bisbe Amic i partidari dels palamites palamisme , no entrà de ple, però, en les polèmiques doctrinals Entre els seus escrits teològics destaquen La vida en Crist traducció catalana inèdita de Nolasc del Molar i Explicació de la divina litúrgia ,…
Fundació Bíblica Catalana
Institució, fundada el 1922, dedicada a la versió i la publicació en català dels llibres bíblics.
Té com a antecedents el moviment bíblic de la primeria del segle XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d’Esplugues , que el 1922, es convertí en Fundació Bíblica Catalana gràcies al mecenatge de Francesc Cambó Del 1928 al 1948, publicà en quinze volums i traduïda de l’hebreu i del grec, una versió catalana completa de la Bíblia Hi collaboraren els especialistes Carles Cardó, Josep M Llovera, Antoni Maria de Barcelona, Josep M Millàs i Vallicrosa, Nolasc del Molar, etc El 1968 fou refeta i editada en un sol volum, amb la intervenció dels nous biblistes de la…
Acatist
Música
Himne acròstic bizantí, dit així perquè durant el seu cant hom roman dret, ‘sense seure’.
D’autor anònim, és atribuït amb molta probabilitat a Romà el Cantor segle VI Consta de 24 estrofes alfabètiques les de nombre senar contenen una sèrie de 12 salutacions Χαîρε, acabades sempre amb una tretzena “Salve, esposa innupta" Les estrofes 1-12 són de caràcter històric anunciació a Maria, naixement i infància de Jesús Les estrofes 13-24 són una reflexió teològica sobre Maria La introducció que la precedeix, que posa l’himne en llavis de la ciutat de Constantinoble, respon a la victòria de Lleó I l’Isauri damunt els àrabs que assetjaven la ciutat 718 L’himne és cantat actualment per l’…
trituberculat | trituberculada
Anatomia animal
Dit de la molar que té tres tubercles o cúspides.
Una de les tres cúspides és la principal, i les altres dues, no alineades amb aquella, les accessòries Aquestes són desplaçades cap a l’exterior en la mandíbula superior i cap a l’interior en la mandíbula inferior
dentadura
Esquelet facial d’un nen de cinc anys, amb la dentadura temporal i els rudiments de la dentadura permanent: 1, segona molar permanent; 2, primera molar permanent; 3, segona premolar permanent; 4, primer premolar permanent; 5, ullal permanent; 6, incisiva mitjana permanent; 7, incisiva externa permanent; 8, incisives temporals; 9, ullal temporal, 10 i 11, molars temporals
deshidratació
Deshidratació d’una cèl·lula per plasmòlisi: 1, cèl·lula dins l’aigua; 2, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb un començament de plasmòlisi; 3, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb plasmòlisi completa per llarga actuació de la solució; a, membrana cel·lular; b, nucli; c, citoplasma; d, vacuola
© fototeca.cat
Patologia humana
Disminució de la quantitat d’aigua de l’organisme com a resultat d’un desequilibri entre l’aportació i les pèrdues d’aigua o d’aigua i de sals conjuntament.
Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels…