Resultats de la cerca

Autor de novelles de guerra i d’exaltació patriòtica, la seva obra principal, Povest o nastojaščem čeloveke ‘Novella d’un home autèntic’, 1946, meresqué el Premi Stalin 1947, i donà lloc a la pellícula del mateix nom És també autor de Gor'ačij cekh ‘El taller ardent’, 1939, de My sovetskije l’udi ‘Nosaltres, els soviètics’, 1948, Premi Stalin 1949, i d’altres

Conegut especialment per les seves poesies infantils, és autor també d’obres de teatre per a infants i adults Ja choču domoj , ‘Me'n vull anar a casa’, 1941 Il,ja Golovin , 1950, narracions, etc L’enaltiment del règim soviètic, així com els atacs i les sàtires contra els enemics del comunisme caracteritzen la seva obra És autor de la lletra de l’himne soviètic, conjuntament amb El’Registan 1944, el 1977 redactà una segona versió, i el 2000 una tercera ja per Rússia És el pare dels cineastes Nikita i Andrej Mikhalkov

Participà en la Segona Guerra Mundial i fou greument ferit Treballà després com a corresponsal de guerra Dels seus reculls de narracions cal destacar Čelovek s fronta ‘L’home del front’, 1943 i Bol’šoje serdce ‘El gran cor’, 1944 Fou també autor de guions cinematogràfics i els anys seixanta dirigí algunes pellícules

Començà a jugar a sis anys, i a catorze prengué part en els primers torneigs Campió júnior de l’URSS l’any 1943, des d’aleshores jugà sempre a un primer nivell mundial fins a la primera meitat dels anys vuitanta l’any 1985 encara disputà el campionat del món Es mantingué actiu gairebé fins a la mort en l’estudi de resolució de problemes i competí fins al 2001 L’any 1950 obtingué el títol de Gran Mestre de la Federació Internacional d’Escacs FIDE, i formà part de la primera fornada de jugadors als quals s’atorgà aquest títol Del seu palmarès, en sobresurt el campionat del món del 1957 que…

Primera muller 1689 de Pere I, filla del boiar F'odor Lopukhin, s’oposà a les reformes del seu marit i fou internada al monestir de Pkrovskij, a Suzdal’ 1698, on prengué el nom d’Helena Sortí de la vida monàstica amb el propòsit de casar-se amb el seu amant Stepan Glebov, però Pere I l’empresonà al monestir d’Uspenskij al llac Ladoga i després a la fortalesa de Schlüsselburg 1718-27, i ajusticià el fill tingut de Stepan, el tsarévitx Aleix, i el germà i l’amant d’Eudòxia

De 1902 a 1905 publicà quatre Sinfonie , a la manera de grans composicions musicals, carregades de motius místics Amb Pepel ‘Cendra’, 1909 —poesia— i Peterburg 1913 —novella— s’interessà pels problemes socials resultants de la revolució del 1905 Instaurat el règim soviètic, continuà fidel al simbolisme, que conjugà amb el realisme tradicional Publicà assaigs i llibres de memòries Meždi dvukh revol’ucij ‘Entre dues revolucions’, 1924, Načalo veka, vospominanija ‘Començament de segle, records’, 1937

Autor de novelles, com Barsuki ‘Els teixons’, 1924, sobre la lluita de classes durant la revolució, Vor ‘El lladre’, 1927 i altres, on féu retrats psicològics a la manera de Dostojevskij També escrigué peces teatrals, entre les quals Našestve ‘La invasió’, 1942, que palesen la influència d’Ibsen i Čekhov

El 1904 publicà la revista simbolista Vesy Escriví poemes decadentistes — Tertia vigilia 1900, Stephanos 1906 — i novelles històriques Ogneny Angel ‘L’àngel de foc’, 1909, Na altare pobedy ‘A l’altar de la victòria’, 1911

Estudià la formació de les primeres molècules orgàniques a partir dels components inorgànics hidrogen, amoníac, metà, etc d’una atmosfera primigènia, sota la influència dels raigs ultraviolats del Sol Entre les seves obres cal destacar L’origen de la vida 1923, La vida a l’univers 1959, Vida la seva natura, origen i desenvolupament 1961, L’origen químic de la vida 1965 i Matèria, vida, intellecte 1977

Es formà sota la influència de Belinskij Les primeres obres són una crítica de la societat El 1853 es relacionà amb la “jove redacció”, i les seves idees eslavòfiles l’apartaren de la crítica social Ne v svoi sani ne sadis ‘No pugis en trineu aliè’ i Ne tak živi kak khočets’a ‘No visquis com et plagui’ Mantingué contactes amb Černičevskij, Dobroljubov i Nekrasov Groza ‘La tempesta’, Vojevoda ‘El cabdill’ i altres obres d’aquesta època són una crítica del despotisme i una protesta social Collaborà en la revista Sovremennik ‘El Contemporani’ i traduí Cervantes, Shakespeare, Goldoni i Diderot És…