Resultats de la cerca

Pioner del waterpolo a Catalunya i Espanya Membre del Club Natació Barcelona, fou tres vegades campió de Catalunya de primera categoria 1921, 1922, 1925 i cinc vegades d’Espanya 1917-21 Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i jugà els tres primers partits internacionals de la història del waterpolo espanyol Fou vocal de la junta directiva del seu club 1924-25

Sacerdot i catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, entrà en l’orde dominicà 1604 Escriví diversos treballs sobre la història de l’orde i de l’Església se'n conserva només un Tratado de geografía i dues Praedicatorii ordinis chronologia , una de les quals 1619 comprèn del 1170 al 1220

Fou metge de la cort de Viena i professor de castellà de Maria Cristina d’Habsburg, futura reina d’Espanya Més tard anà a Leipzig, on fundà un institut de traduccions i fou intèrpret jurat dels tribunals Fou corresponsal d' El Imparcial de Madrid a Alemanya El 1912 tornà a Barcelona, i, com a expert en diversos idiomes, passà a l’Institut d’Estudis Catalans 1914 Deixà obres de tema mèdic, com Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo 1878 i Compendio de hidrología médica 1884, i un mètode taquigràfic català i castellà, sovint reeditat

Estudià medicina a Cervera, on es doctorà 1804 el 1806 es llicencià en cirurgia Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d’una medicina empírica és important un d’aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a trastorns cerebrals

Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en una petita part en el Diario Constitucional 1822 i el Diario Balear 1826 Deixà inèdits, entre altres treballs, un interessant Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca dels anys 1749 al 1828, un Tractat d’aritmètica i geometria pràctica i Poesies satíriques

Doctor en drets, tingué un gran prestigi com a criminalista És autor d’obres professionals i del tractat, inèdit, De re criminali

Tingué taller propi Hom coneix d’ell temes religiosos Misteris del Rosari , a l’església de Porreres i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l’illa al seu temps Conreà l’oli i el fresc Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès illustratiu El color és més aviat pàllid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del s XVIII

Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí baronia de la Vallroja Joan Pau Canals i Martí , a la fàbrica del qual treballà El 1783 l’arrendà i s’establí pel seu compte Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l’any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de “balls de patacada”, pel tracte familiar que s’hi estilava Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona