Resultats de la cerca

Hom li ha atribuït tradicionalment les portes del retaule d’Ulldecona Hom ha demostrat, però, que devia ésser el mateix Joan Sarinyena D’altra banda, del Francesc Sarinyena la partida de defunció del qual és coneguda, res no se'n sap com a pintor, tot i que no es descarta que fos parent de Joan i fins i tot que intervingués com a daurador o tallista en un retaule del convent de Santa Caterina de Siena, on treballà també Ribalta

Es diferencia del clarobscur —també dialèctic— per l’elecció dels temes Mentre que hom troba aquest ja al segle XVI en els manieristes, el tenebrisme va molt lligat al concepte contrareformista i enllaça amb el primer naturalisme i amb el barroc de la segona meitat del segle XVII Hom pot parlar del valencià Ribalta com un dels capdavanters, dins el corrent naturalista, i de J Valdés Leal , dins el barroc temàtic i formal D’altres conceptes es confonen amb el tenebrisme, com el caravaggisme

Rebé el bateig d’aire l’any 1931 i dos anys després ingressà a l’Aero Popular de Madrid Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Girona Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, el 1967 formà part del grup fundacional de l’Aeroclub de Girona i n’assumí el càrrec de secretari tècnic Acabà el curs de pilot civil sota el mestratge de Josep Gorina Durant la dècada de 1970 també practicà el vol a vela amb Pere Ribalta El 1990 rebé la medalla de l’esport aeri de la Generalitat de Catalunya

Malauradament poques són les notícies que es coneixen sobre aquesta capella Tot i que no és documentada fins a èpoques tardanes, és del tot probable que fos bastida abans del 1300 El terme de la Fortesa, amb la seva fortalesa, sembla que pot identificar-se amb la torre de Luposa , cedida a la canònica de Cardona el 1040 No obstant això, les primeres referències segures de la cita de Fortesa són del 1282 El primitiu edifici fou refet al segle XVII, moment en què en tenia cura la família del mas Ribalta

Fill de Tomàs Planes Deixeble de Josep Camaron i Joan Collado, fou acadèmic 1774 i director de la classe de pintura de Sant Carles, i acadèmic de San Fernando Feu obres al fresc per a la catedral i el convent de Jesús València, les esglésies de Xest i Bunyol i el monestir de Portaceli Retratà Don Pere Caro i Sureda Museu de Sant Carles Posseí obres de Pere Marc i Joan Ribalta El seu fill, Lluís Planes i Domingo València 1765 — 1799, fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella Fou acadèmic de Sant Carles i destacà com a retratista

Germà de l’esmaltador Francesc Vilasís , es formà artísticament a Llotja, a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Perfeccionà estudis 1956-58 a París, a Llemotges i a Florència El 1959 establí el seu propi taller estudi Des del 1970, i fins la seva jubilació el 2005, fou professor d’esmalt a l’Escola Llotja, la qual també dirigí 1989-96 Desenvolupà una intensa labor en la difusió de l’art de l’esmalt amb conferències, escrits i cursos Fou creador del Butlletí de l’Esmalt  1976 i de la revista L’Esmalt  1988, i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’…

De jove emigrà als EUA, i treballà en la casa de pellícules Paramount Promotor de la cultura i vida catalana a Nova York, fou dirigent del Centre Nacionalista Català de Nova York, corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica Es destacà per les seves rectificacions i rèpliques en cartes al director a la premsa nord-americana en tot allò que es referia a Catalunya Nacionalista destacat, el 1945 fou un dels redactors, conjuntament amb Josep Carner i Ribalta i Josep Fontanals, de l’apellació a les Nacions Unides, on es va exposar el probema català i les…

Inaugurada l’any 1929 a l’aeròdrom Canudas, fou impulsada amb el suport del grup empresarial Societat Aeròdrom Canudas Nasqué com a successora de l’Escola Catalana d’Aviació, antiga escola de l’Aeroclub de Catalunya, que fou refundat el 1928 Josep Canudas i Guillem Xuclà en foren els primers responsables Realitzà cursos d’aviació esportiva i alguns dels seus alumnes més destacats foren Joan Bonamusa i Joan Balcells L’any 1936 tancà les portes en esclatar la Guerra Civil

El segon número no aparegué fins l’any 1974 i només a partir del número 3 1983 ha tingut una continuïtat, tot i la seva periodicitat irregular La publicació comprèn un conjunt de treballs d’investigació sobre economia, història, natura, indústria, etc de l’Anoia La tasca de selecció dels treballs la realitza el mateix Centre En destaca el volum 4, que és un homenatge al Dr Joan Mercader i Riba, un dels principals impulsors de l’estudi de temes relacionats amb la comarca i fundador d’aquella institució A banda de Joan Mercader i Riba, entre els collaboradors de la revista destaquen Josep M…

Vida Traslladat a Mèxic el 1902 com a representant comercial, acabà installant-se als EUA, on treballà a la Paramount Pictures Co de traductor al castellà de films nord-americans al costat de Joan Montllor i Pujals D’altra banda, creà el Comitè Cultural Català, fundà l’antic Centre Nacionalista Català i el Centre Català de Nova York Fou representant del Consell Nacional de Catalunya creat a Londres i corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica El 14 d’abril de 1945 redactà i presentà a Nova York, amb Josep Carner i Ribalta i Josep Maria Fontanals, el document…