Resultats de la cerca

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

S’inicià el 1995 al diari Marca , i el 1996 s’incorporà al diari Sport Collabora en El País , Mundo Deportivo i Ara En mitjans radiofònics, el 1996 entrà a Catalunya Ràdio com a redactor encarregat de l’actualitat del Futbol Club Barcelona i des del 2000 forma part de l’equip de La transmissió d’en Puyal , en què analitza els partits oficials del FC Barcelona Fou cap d’esports d’aquesta emissora 2004-09 Ha escrit el llibre Fórmula Barça Viatge a l’interior d’un equip que ha descobert l’eternitat 2011 Des del 2012 fa de comentarista de partits de futbol a TV3

Ensenyà a Oxford i a París Modificà en sentit tomista algunes de les tesis de sant Agustí i sant Bonaventura que havien caracteritzat el pensament dels mestres franciscans de l’època sobretot la doctrina illuminista del coneixement intellectual i, d’altra banda, defensà idees d’una certa modernitat enfront de la física aristotèlica

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus Installat a Saõ Paulo 1953, exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966 Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975 Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb MCampigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós

Especialitzat en patinatge artístic, formà part del Club Olímpic Farners 1979-90 i de la Unió Esportiva Sarrià 1991-92 Guanyà quatre medalles d’or en el Campionat d’Espanya 1981, 1983, 1991, tres de les quals en individual i una en parelles mixtes En les seves 18 participacions amb la selecció espanyola, aconseguí una medalla de plata a la Copa Alemanya 1991, una de bronze 1992 i una plata 1989 a la Copa d’Europa i una de bronze al Mundial 1992, totes en categoria individual El 1990 s’inicià com a entrenador al Club Patí Hoquei d’Olot i entrenà el Foment Deportiu Cassanenc 1995-2001 Amb l’…

Fou president de la primera federació provincial de basquetbol 1963-78 Treballà de redactor esportiu en diferents publicacions Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya i la distinció d’Històric del Bàsquet Català

Arribà al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1943-44, en què debutà a la primera divisió, on jugà com a titular a les primeres jornades Actuà a l’equip vallesà set temporades 1943-50, en què disputà 81 partits a primera divisió i 26 a segona Després passà al Girona 1950-51 i a l’Espanyol 1951-52

Es formà al planter del Lleida i, després, milità a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, el Jaca, l’Europa i el Ceuta Actuava de migcampista i jugà a primera divisió amb el Còrdova 1964-68

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret el 1864 Posteriorment, es traslladà a Madrid, on ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència i s’inicià en la maçoneria Arran de la seva participació en diversos alçaments republicans i en l’aixecament revolucionari de 1866, hagué d’exiliar-se a Amèrica i s’establí a Montevideo Es destacà pel seu activisme en defensa del racionalisme i dels principis democràtics Fundà en aquesta ciutat el diari El Progreso 1868 El 1871 retornà a Espanya i durant la Primera República 1873 ocupà la direcció política del Ministeri d’Ultramar, càrrec que…

El 1885 es traslladà a Barcelona, on durant dos anys Joan Baptista Pujol li feu classes particulars de piano, atès que encara no tenia l’edat per a ingressar a l’Escola Municipal de Música Ho feu el 1887 i aconseguí el primer premi de piano Aquest mateix any, animat per I Albéniz, viatjà a París i hi estudià piano amb ChA de Bériot i teoria amb A Lavignac al conservatori Fou condeixeble i amic d’Enric Granados, amb el qual compartí els primers anys d’estada a la capital francesa, que, a partir d’aquell moment, fou el centre de la seva activitat al llarg de gairebé mig segle El 1894 fou primer…