Resultats de la cerca

A la base lingüística normanda se superposà una capa angevina, barreja que veié sovint diluïts els trets específics per la imitació del francès continental i la influència de la llengua literària Són coneguts més de 400 texts anglonormands, entre els quals figura el manuscrit d’Oxford de la Chanson de Roland Caracteritzen el dialecte la desaparició precoç de les dentals intervocàliques i de la declinació, l’ús de u per u, o i eu , l’aparició de u davant n aunt , francès antic ante i l’abundor d’arcaismes i anglicismes

Professional des del 1990, el 1992 guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Es mantingué durant tres anys entre els deu primers llocs de la classificació de la WTA En 1994-95 s’apartà del tennis arran de diversos problemes, però a partir del 1996 començà a superar-los lentament i l’any 2001 assolí els èxits més importants de la seva carrera, coronats per dos títols de Grand Slam, a Austràlia i a Roland Garros, i l’accés, per primera vegada, al lideratge de la WTA

Competí amb el FC Barcelona, i disputà el Campionat d’Europa júnior 1989 amb la selecció espanyola En categoria absoluta, i a les ordres de Vicente Egido, assolí els títols catalans de 800 m a l’aire lliure 1989 i en pista coberta 1992, 1994 Redactor de La Vanguardia des del 1996 ha cobert alguns dels principals esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics, tant d’hivern Torí 2006 com d’estiu Pequín 2008, Mundials d’atletisme, els tornejos de tennis de Wimbledon i Roland Garros, i el Tour de França Publicà Soñé que estaba vivo 2010

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Es formà com a nen cantor a la catedral d’Augsburg El 1574 ocupà el càrrec de mestre de capella La seva formació es completà, ja d’adult, amb els ensenyaments de Johannes de Cleve, amb qui treballà durant la dècada del 1570 Mantingué contactes amb Adam Gumpelzhaimer, Hans Leo Hassler i Roland de Lassus La seva obra més extensa i important conservada és el Liber primus sacrarum symphoniarum Munic, 1607, de fet, una collecció de trenta-quatre motets en llatí, la major part a quatre, cinc i vuit veus, i altres que utilitzen la tècnica del cori spezzati També participà en el volum…

Membre del Club Alpí Núria-Masella Destacà a l’inici de la dècada de 1970 en proves de la Copa del Món i la Copa d’Europa, en què es classificà entre els primers llocs en diverses ocasions Disputà el Campionat del Món 1971 de la modalitat i fou l’única catalana que participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972, en les proves de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial Considerada l’esquiadora catalana amb els millors resultats segons el rànquing publicat per la Federació Internacional d’Esquí Casada amb l’entrenador francès Roland Tissot, els seus fills Stéphane i…

Fou el darrer jugador britànic que guanyà el torneig de Wimbledon i el primer que es féu amb els quatre torneigs més importants Austràlia, 1934 Roland Garros, 1935 Wimbledon, 1934, 1935 i 1936 i Forest Hill, 1933, 1934 i 1936, si bé no el mateix any, amb la qual cosa no obtingué la distinció d’ésser el primer vencedor del Grand Slam Guanyà quatre anys consecutius la Copa Davis amb la Gran Bretanya 1933, 1934, 1935 i 1936 Jugà un total de 52 partits entre el 1931 i el 1936, dels quals només en perdé set El 1929 havia estat campió del món de ping-pong

Ha guanyat set torneigs del Grand Slam Open d’Austràlia 2004, Roland Garros 2003, 2005, 2006, 2007 i Open dels Estats Units 2003 i 2007 i fou finalista a Wimbledon el 2001 i el 2003 Guanyà la Medalla d’Or d’Atenes en individuals femenins el 2004 Des del 1999, que inicià la seva trajectòria en els circuits de la WTA World Tennis Association, ha estat primera del rànquing mundial durant un total de 116 setmanes Al maig del 2008 anuncià la seva retirada immediata essent número 1 del món el gener del 2010 reapareix en l’alta competició en un torneig a Bèlgica, però es retirà…

Formà part del David Lloyd Club Turó de Barcelona i fou un dels primers tennistes espanyols que passà al professionalisme Fou campió d’Espanya en tres ocasions i campió de Catalunya en deu Jugà la final de dobles de Wimbledon 1923 i aconseguí un quart lloc a Roland Garros Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924, i formà part del primer equip espanyol de Copa Davis de la història És considerat un dels grans divulgadors i innovadors en l’ensenyament d’aquest esport El seu llegat està exposat des del 2006 a l’espai que porta el seu nom del Tennis Museum de la…

El 1994 guanyà el seu primer torneig de la WTA Múrcia i començà a entrenar-se al Club de Tennis Barcino a les ordres de Joan Aguilera Guanyà l’Orange Bowl sub-16 1995 i l’Orange Bowl sub-18 1996 El 1996 també fou campiona d’Espanya per equips amb el Barcino 1996, guanyadora de la Continental Cup 1996 i subcampiona de la Reina Soisbault Cup per a menors de divuit anys D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya absolut dos anys consecutius 1996, 1997 Fou campiona d’Europa de seleccions femenines amb Espanya 1997 juntament amb Virginia Ruano i Gala León El 1998 participà en el Roland…