Resultats de la cerca
Es mostren 31461 resultats
Sant Domènec de Mallorca
Convent
Convent dominicà fundat a Palma (Mallorca) el 1230.
Tot seguit adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració El 1972 els dominicans s’establien de nou en un altre…
Sant Gili d’Eroles
Capella
Capella del municipi d’Oliana (Alt Urgell), situada al vessant sud-occidental del tossal de la Creu, vora la casa d’Eroles.
D’origen romànic, consta d’una nau sobrealçada, amb porxo a ponent
Sant Cristòfol de Campdevànol
Caseria
Caseria del municipi de Campdevànol, Ripollès.
La primitiva església s XI era situada vers el mas Corones i tingué culte fins el 1886 fou enderrocada l’any 1936 L’edifici del nou cementiri és del s XVIII
Sant Domí

Vista de l'església de Sant Domí dedicada a sant Pere
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (705 m alt.) del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
De la seva església parroquial SantPere depèn el lloc d’Amorós
Sant Pol

Platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Barri
Barri del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), a llevant del nucli antic de la vila, en part dins el terme de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
Dona nom a la platja de Sant Pol , oberta entre la punta del Molar i el nucli de s’Agaró Castell d’Aro És un sector eminentment turístic, amb nombrosos xalets i apartaments
Sant Amanç

Vista interior de Sant Amanç a Anglès (Selva)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Anglès (Selva), al S de la vila, centrat per l’església de Sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Martí Sapresa.
Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d’Anglès juntament amb Sant Martí Sapresa
Sant Cristau

Església de Sant Cristau
© Jaume Ferrández
Antiga església
Antiga església, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l’antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l’Albera, que separa la vall del Rom (terme de l’Albera, Vallespir), del Rosselló (termes de Montesquiu d’Albera i de Vilallonga dels Monts).
Hi neix el torrent de Sant Cristau , que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau antigament castell d’Albera , d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu dits també Santcristau , que construïren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Sant Cristau Montesquiu d’Albera
Sant Adjutori

Església romànica de planta circular dita de Sant Adjutori, anteriorment de Santa Maria de Gausac, Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de la riera de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
Sant Julià

Vista del poblat ibèric de Sant Julià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poblat ibèric del terme de Sant Julià de Ramis (Gironès).
És al cim de la muntanya de Sant Julià S'hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al voltant de la qual se'n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple L’ocupació perdurà fins al final del segle II aC Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i el final del segle II aC
Sant Gregori
Sant Gregori
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació S’estén a la riba esquerra del Ter, des de la riera de Sant Climent fins a la ciutat de Girona El 1974 hom li va segregar el sector més pròxim a la ciutat 3,5 km 2 , amb el nucli de Sant Ponç de Fontajau, i part dels antics termes parroquials de Taialà i Domeny, amb els quals assolia 52,8 km 2 El límit meridional del terme coincideix amb el curs del Ter, que el separa dels municipis de Bescanó i Salt a llevant confronta amb Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, al N amb Palol de Revardit del Pla de l’Estany i amb Canet d’Adri, i a ponent el límit amb Sant Martí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina