Resultats de la cerca

Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el 1949, …

Metge, abandonà la professió per dedicar-se a la política Milità en partits de tendència republicana, dins la qual dirigí el diari El Universo , a València Finalment, es lliurà a la literatura i als estudis històrics Soci fundador de Lo Rat Penat, i president 1889-91, participà assíduament en els seus Jocs Florals, on el 1880 li fou premiada una biografia de Francesc de Ribalta i el 1882, un catàleg de fills illustres de la província de Castelló, escrit en collaboració amb Vicent del Cacho El 1892 en fou mantenidor S’interessà pel folklore valencià en escrits com el pròleg a l’…

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats…

Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant…

Entre els anys 1944 i 1949 estudià al collegi i seminari menor de Sant Josep Roquetes, Baix Ebre, i el mateix 1949 ingressà a la Companyia de Jesús, en la qual feu els seus vots perpetus el 1951 El 1962 fou ordenat sacerdot Estudià humanitats 1951-53, filosofia 1953-56, teologia 1959-63 i s’especialitzà en cinema i televisió a l’Escola Superior de Periodisme i Mitjans Audiovisuals de la Universitat del Sagrat Cor de Milà 1964-65 L’any 1968 fou enviat a La Paz Bolívia com a missioner, on desenvolupà, a més de la seva tasca com a sacerdot, la seva faceta periodística com a crític…

Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes…

Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Francesc Bonifaç i Massó  Figura cabdal de l’escultura barroca catalana Començà a actuar a 22 anys a 33 obtingué el títol d’acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i fins als 58 anys, que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó…

Fill del pedagog i crític d’art  Lluís Folch i Torres Especialitzat en trastorns psicològics, socials o educatius de la infància i de l’adolescència, fou fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1941-80 i de l’Hospital de Sant Joan de Déu 1960-62 i professor de la Universitat de Barcelona 1956-82 Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1988 rebé la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya i el 1993 la Creu de Sant Jordi

Fill de Lluís Bonifaç el Vell , fou deixeble de Llàtzer Tramulles el Major  El 1705 treballà a Valls Residí uns quants anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d’escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre d’altres retaules, treballà en el de Sant Marc 1720 i en el de La Candela 1772, que executà només en part El 1721 anà a Escaladei, on feu diverses obres el 1735 havia fet el retaule de Les ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retaule major de Riudecols Creà a Valls l’escola d’escultura que després continuà i acredità el seu net …

Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or