Resultats de la cerca
Es mostren 1588 resultats
Zúric
Divisió administrativa
Cantó del N de Suïssa.
La capital és Zúric Comprèn una part del Mittelland nord-oriental, i s’estén des del llac del seu nom, la major part del qual inclou, fins a la frontera alemanya Presenta un relleu aturonat, per on corren paralleles les valls dels afluents del Rin i de l’Aar Amb 672 h/km 2 , és l’àrea més poblada de Suïssa després de Ginebra, bé que el 63% de la població es concentra a l’aglomeració de la capital, Zúric La població és de llengua alemanya, la majoria de confessió protestant Un 20% de la població és immigrada Té riquesa agrícola fruiters, vinya, hortalisses i farratge, combinada amb la…
Wladimir Vogel
Música
Compositor suís d’origen russoalemany.
Es dedicà a la música incentivat per A Skr’abin, i el 1918 anà a Berlín, on estudià amb H Tiessen i F Busoni El 1933 abandonà Alemanya i s’establí a Suïssa, d’on esdevingué ciutadà el 1954 Si bé al principi tendí cap a l’esfera pròpia de Skr’abin, aviat sabé concretar el seu bagatge i portà les formes al límit Influït pel rigor i el nou classicisme de F Busoni, mantingué un cert romanticisme intellectual Per mitjà de H Scherchen i el seu cercle conegué les noves tècniques d’A Schönberg, que enriquiren el seu llenguatge Intentà sintetitzar les dues tendències i prestà atenció als…
Dinu Lipatti
Música
Pianista i compositor romanès.
Nascut en una família amb tradició musical, a quatre anys començà a estudiar piano i a compondre La seva primera professora fou Florica Muzicescu es graduà al Conservatori de Bucarest el 1931 El 1933 aconseguí el segon premi en un concurs de piano a Viena, fet que anà acompanyat d’una certa polèmica i que comportà la dimissió d’A Cortot, membre del jurat, en senyal de protesta Llavors Lipatti anà a París, on estudià amb el mateix Cortot i amb Yvonne Lefébure Charles Münch l’introduí en la direcció d’orquestra i Paul Dukas en la composició Posteriorment estudià amb Nadia Boulanger i Igor…
art suís
Art
Art desenvolupat a Suïssa.
La divisió territorial d’aquest estat en tres cantons, el rètic, el burgundi i l’alamànic, condicionà la diversificació estilística de les manifestacions artístiques Fins a l’època romànica, caracteritzada per la profusió arquitectònica —abadia de Payerne, del segle X Vaud, església de Saint-Pierre de Clages Valais, etc— i pictòrica enteixinat de Zillis, les manifestacions artístiques es redueixen a una sèrie de murals carolingis i a primitives abadies del segle IV En estil gòtic, a més d’una representativa arquitectura civil i militar, foren erigides les grans catedrals de Lausana, Ginebra i…
Solothurn
Divisió administrativa
Cantó del NW de Suïssa.
La capital és Solothurn 15 600 h est 1994 De límits molt irregulars, s’estén entre les muntanyes del Jura que accidenten el sector occidental i el Mittelland, que són les terres planes que ocupen el sector oriental, i que és regat per l’Aar Té dos enclavaments, Kleinlützel i Metzerlen, al semicantó de Basilea i al cantó de Berna, fronterers amb França Els principals recursos econòmics són la indústria 51% dels actius de la qual sobresurt la siderúrgia, la maquinària, la fabricació de rellotges, tèxtil, calçat i l’alimentària, i que es concentra a la capital, Zuchwil i Olten, seguida dels…
Josep Canudas i Busquets

Josep Canudas
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Periodisme
Pilot aviador, un dels propagadors de l’aviació a Catalunya.
Periodista esportiu i cofundador de l’ Aeroclub de Catalunya 1915, fou un pioner de l’aviació catalana El juny del 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya, a l’Escola Catalana d’Aviació, de la qual fou professor i pilot en cap 1920 i també director 1919 Fou el cap de la primera línia aèria comercial d’Espanya, Sevilla-Larraix Marroc, el 1921 Prengué part en la guerra del Marroc 1921-22, on obtingué el grau d’oficial d’aviació Durant els anys vint feu nombroses excursions aèries per impulsar la creació de nous aeroclubs Fundà la Penya de l’Aire març del 1923, branca…
,
Josep Maria de Riquer i Palau
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Escriptor i dibuixant.
Fill i deixeble d’ Alexandre de Riquer i Inglada , s’especialitzà també en exlibris Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a Llotja, s’especialitzà en exlibris, formà part de l’Agrupació Ars —germen d’Els Evolucionistes— i fundà les revistes Mediterrània 1916 i La Marsellesa Residí a Mallorca 1919-20, on collaborà a Vanguardia Balear —des d’on combaté Anglada i Camarasa— i en altres publicacions Publicà Por tierra dorada 1920, La cançó del Sena 1924, illustrat per ell mateix, i la novella, autodenominada futurista, La nina del capell verd 1926 a la collecció “La Novella Catalana” que ell…
,
Jean-Luc Godard

Jean-Luc Godard (1968)
© Gary Stevens
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Crític de cinema a Gazette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma , els anys cinquanta entrà en contacte amb els joves cineastes que crearien la Nouvelle Vague , de la qual ell mateix seria un destacat representant El seu primer llargmetratge, À bout de souffle 1959, constituí una fita del moviment i del cinema en general pel distanciament que aconseguia mitjançant llargs plans seqüència i l’adaptació de tècniques del cinema documental Com aquesta, les seves produccions posteriors, en les quals les fronteres entre gèneres foren sovint qüestionades, suscitaren polèmica per l’esperit iconoclasta i…
llac de Constança
Llac
Llac dels Alps, entre Suïssa, Àustria i Alemanya (540 km 2
).
D’origen glacial, és tancat per les antigues morenes finals Té un sector oriental Obersee i un occidental amb dos braços Überlinger See, al nord, i Untersee, al sud Els seus immissaris són el Schussen, l’Argen i el Rin, que desguassa en un gran delta i alhora n'és l’emissari Hi ha les illes de Mainau a l’Überlinger See i Reichenau a l’Untersee Els principals centres urbans de la seva riba són Constança, Friedrichshafen i Lindau a Alemanya, Bregenz a Àustria, i Rorschach a Suïssa És travessat per importants vies de comunicació a través del ferry que uneix Friedrischshafen i…
Alps Bernesos

Massís de la Jungfrau, Alps Bernesos (Suïssa)
© Xevi Varela
Part dels Alps occidentals entre el Rin i l’Aare.
S'hi troba el Finsteraarhorn 4274 m, l’Aletschhorn 4195 m, la Jungfrau 4158 m i la glacera d'Aletsch, la més llarga dels Alps En aquesta zona, hi ha molts centres turístics en aquesta zona, com ara Interlaken, Gstaad i Thun
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina