Resultats de la cerca

Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del segle XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre Pere Joan Nunyes, i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 “Antoni Jolís, catedràtic de gramàtica de la Universitat de Barcelona 1588-1600” Analecta Sacra Tarraconensia , 53-54, p 187-215

Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf  Lambert Escaler

Sacerdot claretià, fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona Obtingué càtedres d’anglès a l’Escolade Comerç de la Corunya 1903 i a la de Barcelona 1910 El 1902 fundà la revista “Tipismo” i el 1903 publicà el Manual del tipista , un tractat de mecanografia de gran difusió Alguns dels seus poemes, de caràcter jocfloralesc, foren premiats en diversos certàmens i es recolliren, en part, a Vers i prosa s d, “Lectura Popular”, XVIII Traduí El paradís perdut , de Milton —traducció publicada només fragmentàriament—, Cuentos basados en el teatro de Shakespeare , de…

A Berlín, durant la guerra del 1870, escriví unes Cartas Médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana 1872 Amic de Letamendi, seguí les idees vitalistes i fou un defensor del vegetarianisme i l’homeopatia collaborà en revistes d’aquesta orientació Dirigí l' Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona

Llicenciada en filologia semítica 1985 per la Universitat de Barcelona, on ha estat professora de llengua i literatura àrabs És coautora, amb  Dolors Cinca , de dues versions de la traducció dels reculls d’històries de  Les mil i una nits  1995, premis Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana 1996 i Crítica Serra d’Or 1997 i del primer Diccionari àrab-català 2007, publicat per Enciclopèdia Catalana En collaboració amb Manuel Forcano , traduí els relats de viatges d’Ibn Battuta 2005, premi Crítica Serra d’Or 2006 També ha fet traduccions llatines de l’Alcorà i de textos de Salim…

Formada al Centre d’Alt Rendiment de Catalunya, mitjançant el programa Albatros, i membre del Golf Montanyà, guanyà el Campionat de Catalunya femení amateur 2005, 2006, 2008 Com a professional, l’any 2013 aconseguí la targeta per disputar el circuit europeu després de guanyar els torneigs Ocho Golf i Costa Blanca

Fou aixecada per l’empresa escocesa Coats el 1895 i es convertí en una de les colònies més majestuoses de la conca del Ter El 1903, els Coats s’associaren amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes nasqué aleshores, Fabra i Coats , integrada dins la companyia mundial més gran de fil de cosir  L’empresa deixà de treballar el 1999 i des d'aleshores l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i el Museu del Ter han maldat per reconvertir la colònia en un espai d'interès turístic i pedagògic L’any 2013 el conjunt fou declarat  bé cultural d’interès nacional per la…

El treball de torneria té una tradició considerable a la Catalunya Vella Sant Hilari Sacalm, Espinelves, etc, i sobretot als pobles de la vall del Ges Torelló des del s XIII, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló En aquests tres pobles hi ha 1979 més d’un centenar d’establiments de torneria més de la meitat dels quals a Sant Pere de Torelló, amb un total d’uns 1050 llocs de treball La torneria de banya és en camí de desaparició, però la de fusta manté la seva vitalitat

Penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt recull, a Sant Pere de Torelló, per l’esquerra, el cabal del riu Fornès i desemboca al seu collector a Torelló