Resultats de la cerca

Fou catedràtic d’història d’Espanya de la Universitat de La Laguna des del 1926 fins a la seva jubilació l’any 1968 i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica a partir del 1966 Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres l’any 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu Durant la dècada de 1930-40, intervingué activament en la polèmica que mantingueren J Vicens i Vives i A Rovira i Virgili sobre la figura de Ferran II, a favor del primer Participà en el debat historiogràfic de l’evolució de Catalunya durant el s XV…

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret Fou un dels primers deixebles de J Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona collaborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M Bloch i L Febvre Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica La lucha por el Valle de Arán Siglos XIII-XIV 1951 El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostella, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa càtedra a la…

Dirigida per Josep Astell Gilabert, a partir del número 4 esdevingué el portaveu de la Reial Federació Atlètica Catalana A banda de les proves atlètiques, promogué la pràctica d’altres activitats sota la denominació d’esports de mar Cada número incloïa la biografia d’un campió d’alguna modalitat esportiva i acabava amb una secció d’esports diversos Hi collaboraren Josep M Mañé, Rossend Calvet i Àngel Millà, entre d’altres Destacaren les lliçons de lluita grecoromana de Vicens Huerta i els temes d’higiene dels doctors Lagrange i Trabal Les fotografies eren de Mas, Rumet i Astell…

Deixebla de Jaume Vicens i Vives S'ha especialitzat en la història política i econòmica catalana del s XV Des del 1953 collabora a Índice Histórico Español Ha publicat Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña 1462-67, Aspectos del corso catalán y del comercio internacional en el siglo XV 1954, Aportación al estudio de los patrones y de la propiedad de las naves en Cataluña en la baja edad media 1965, Una compañía barcelonesa para el comercio de paños 1400-1484 1970, Nova identificació de l’escriptor i poeta Romeu Llull 1977 i Compañías mercantiles barcelonesas del…

Vida i obra Doctor en teologia El 1641 publicà Política del comte de Olivares Contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí que perdia lo Principat Català , obra dedicada al capítol de canonges d’Urgell, on relata els fets ocorreguts a Catalunya el 1640 i a l’inici del 1641 Hi denunciava no sols les arbitrarietats del comte duc d’Olivares contra els catalans, sinó també els desastres que havia suposat per als castellans Bibliografia Serra i Puig, E ed 1995 Escrits polítics del segle XVII Tom II Secrets Públics, de Gaspar Sala, i altres textos Vic, Institut Universitari d’…

Els representants de les ciutats castellanes, reunits a Toro per instigació de Ferran el Catòlic, proclamaren reis de Castella Joana la Boja i el seu marit Felip el Bell, i en absència d’aquests reconegueren Ferran com a regent i administrador dels regnes Amb anterioritat a la mort d’Isabel s’havien dictat lleis que afavorien el procés de consolidació del règim social de la noblesa, estenent la facultat de fundar mayorazgos però, en opinió de Jaume Vicens, les lleis de Toro, amb les seves disposicions relatives a la successió i l’herència en el dret civil, democratitzaren…

Alguns dels caps més clars de la societat catalana dels anys 1950-60 van utilitzar els mapes per a rebutjar el món bipolar, dividit en dos blocs antagònics, que volia configurar la Guerra Freda Les seves anàlisis es basaven en la geografia sobretot demografia, en la història i en l’economia Alguna de les seves conclusions polítiques fou, per exemple, la idea de Tercer Món, que ha tingut molt èxit D’altres, són menys conegudes Carles Pi i Sunyer, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya encarregà, el 1937, una ‘geopolítica de Catalunya’ a un equip format per un joveníssim…

Fill d’una família humil, obtingué de l’emperador Gracià el comandament de les tropes a Britània, i hi fou proclamat august pels soldats 383 Reconegut per Teodosi I, dominà els territoris de Britània, Gàllia i Hispània Defensor de l’ortodòxia cristiana, féu morir Priscillià i els seus seguidors Intentà d’envair Itàlia, però, detingut a Aquileia, fou assassinat pels soldats

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, des del 1954 fou catedràtic de geografia i història a l’Institut Francesc de Ribalta de Castelló de la Plana, on ocupà nombrosos càrrecs, fins a la seva jubilació l’any 1989 Ha publicat treballs geograficohistòrics sobre les comarques del nord valencià i del sud de Catalunya Pertanyent a l’última generació d’historiadors de formació veritablement generalista, ha reconegut la influència dels grans mestres del pensament històric a l’Europa de la primera meitat del s XX, així com el magisteri de Pericot, Vicens i Reglà, en les…

Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i…