Resultats de la cerca

Començà al Barcelona Aficionats i passà al Centre d’Esports Sabadell 1964-68, amb el qual debutà a primera divisió el 1965 i jugà 57 partits Fitxà pel Real Madrid 1968-70, però gairebé no va jugar, i tornà al Sabadell 1970-71 Acabà la trajectòria al Sant Andreu 1971-73 Fou campió de Lliga 1969 i de Copa 1970 amb el Madrid Jugà un partit benèfic amb la selecció de Catalunya 1966

Format a l’Igualada HC, amb el qual debutà en la màxima categoria, la temporada 1992-93 assolí la Copa d’Europa, la Copa del Rei i la Lliga Catalana Passà al FC Barcelona 1993-94, amb el qual guanyà la Copa del Rei, i l’HC Piera 1994-95, i després tornà a l’Igualada 1995-2004 i conquerí quatre Copes d’Europa més 1995, 1996, 1998, 1999, quatre Supercopes d’Europa 1995, 1996, 1999, 2000, dues Lligues 1995, 1997 i una Lliga Catalana 1999 Fitxà pel CH Lloret 2004-05 i per l’HC Liceo 2005-10, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2010 Retornà un any a l’Igualada i jugà al Blanes HCF 2011-14, i…

Jugà al BC Júniors de l’Hospitalet de Llobregat des del inici fins als anys trenta Després de l’any 1939 passà al seu continuador, el Club Bàsquet l’Hospitalet fins la seva retirada, el 1948 Fou campió 1940 i subcampió 1941 de la Copa d’Espanya i assolí la Copa Hernán de primera categoria catalana 1946 L’any 1943 disputà el primer partit de la selecció espanyola després de la Guerra Civil

Fill de Ramon de Vilanova, castellà de Morella, i de Sibilla Fou conseller de Jaume II i majordom i marmessor de la reina Blanca Bon diplomàtic, fou enviat a França 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, feu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l’adquisició efectiva de les illes Aconseguí l’interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i Sança de Mallorca amb Maria de Nàpols i Robert, duc de Calàbria, respectivament 1303-04 A Avinyó, visità Climent V 1309 i després hi…

Vida i obra Estudià filosofia, grec i dret a la Universitat de València, de la qual també fou professor, però marxà a Madrid per intentar triomfar com a autor dramàtic a la cort de Carles II Escrigué una vintena llarga d’obres de teatre de gran diversitat temàtica, entre les quals hi ha La Alameda de Valencia i La colonia de Diana Madrid 1697 Publicà també dues obres històriques i reculls de poesia com Pirámides de la virtud Madrid 1698 Bibliografia Betoret, M 1975 Mas i Usó, P 1991 Vegeu bibliografia

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera Guernica 1895 Des del 1894 fou professor…

Membre del Pitch & Putt Fornells, guanyà en dues ocasions l’Obert Internacional de Catalunya 2008, 2011 Amb la selecció catalana participà en dues ocasions en la Challenge Cup entre Catalunya i Irlanda 2008, 2011 i en categoria individual en el primer Campionat del Món individual 2009

Practicà el tennis al començament dels anys vuitanta, època en què s’aficionà a la fotografia El 1982 començà a publicar en revistes especialitzades com Intertenis , Tenis Español i Supertenis El 1985 inicià les seves collaboracions a Mundo Deportivo i el 1990, centrà la seva activitat fotogràfica en els partits i entrenaments del primer equip del Futbol Club Barcelona El 1991 començà a collaborar a La Vanguardia i El Periódico , i a partir del 1998 s’integrà en la plantilla de fotògrafs d’aquest darrer diari Cobrí quatre Jocs Olímpics 1992, 1996, 2000, 2004, tres Copes del Món 1994, 1998,…